Que fàcil és parlar d’heroïcitats,
que si hem pujat tots plegats...,
que si hem pujat el Balandrau...,
que si el Tres Pics, au home au!,
Jo veig un grupet de cavalls...,
ells us han portat per les valls...,
acompanyats per l’amic xerpa,
carregat del pes fins la gepa.
Que no és cert ?, Voleu una prova?
on han dormit no és pas una cova...
i ho diu en Pere Compañó,
han menjat bé que Déu n’hi do...,
han anat al zoo o a fer turisme,
marmotes, isards, res d’alpinisme.
Vegeu que diu en Pere:
Dia 19, Hem començat a caminar des del aparcament de Vallter 2000 a 2/4 de 10 del matí, i hem arribat al refugi de Coma de Vaca a 2/4 de 6 de la tarda. El dia ha estat esplèndid, molt curiós que al vessant de Coma de Vaca no hi havia ni un núvol, amb unes vistes esplèndides de diversos cims, Bastiments, Pic de Freser, Pic de l’Infern, Torreneules, Coma del Clot, Nou fonts... I el gran expert en muntanya a confós una esplèndida vista de la cara nord del Pedraforca amb la Pica... (millor deixar-ho córrer), però al vessant sud (el de Camprodon), una boira espessa que hi havia estones que no deixava veure res... fins i tot, quan hem arribat al Coll de Trespics (on hem dinat), ens feia l’efecte que si pujàvem al Balandrau, no veuríem res, però fins i tot això ens ha respectat, unes vistes extraordinàries.
Més anècdotes:
Els braços i el clatell d’en Cisco Ballesta semblaven el reflex absolut del color de la seva motxilla, però ens ha aclarit que no era així, que el color de la motxilla era el reflex dels seus braços i clatell, sort que n’hi ha hagut que s’han posat crema solar de protecció 50 i tot i això Déu n’hi do.
Primera i bona gran sorpresa al arribar al refugi... Tot el refugi per nosaltres 7 i només un xicot (Carles), metge d'urgències de l’hospital Municipal de Badalona... Ja us podeu imaginar com ens han tractat... A cos de rei (només un però... Nosaltres som republicans). Només arribar, unes dutxes, tots nets i polits, i unes clares per refrescar-nos. Sopar extraordinari, llenties amb verduretes i xoriç, llaminera de porc al forn amb suc i unes patates que estaven de ‘mort’ amb all, julivert i pebre, i de postres préssec amb almívar, una mica de coco ratllat pel damunt i xocolata escampada per donar-li color. Curiositats, hi ha una marmota que té el cau tot just al costat del refugi i des de la finestra l’hem pogut contemplar, els isards pasturant a 10 metres del refugi, es nota que encara no hi ha ni la ramaderia tradicional a la muntanya i de la resta de ramaderia de dues potes, encara no n’hi puja gaire (era la primera setmana que obrien el refugi tota la setmana). Petites discussions per posar-nos d’acord a quina hora ens havíem d’aixecar, fins que un que em sé jo, ha dit que prou i a les 7 tots a esmorzar. Nit plàcida i amb una sola persona que roncava més del compte... Sort que diu que no acluca l’ull en tota la nit (el subconscient el traeix)... Jaume, t’hem trobat a faltar.
Dia 20, Tots a esmorzar a les 7, recollir, passar comptes amb els encarregats del refugi (es hem fet unes fotografies amb ells, perquè pel que sembla la FEEC, està posant molt difícil que aquest refugi pugui continuar amb les mateixes persones que l’han dut fins ara (l’any passat eren els mateixos)... Sembla ser que la crisi porta també a reestructuracions dels refugis i es posarà de moda el ‘subcontractar’, ja no serà personal de la FEEC qui el gestionarà, esperem que no perdem qualitat i passi com sempre que s’apugin els preus amb menys qualitat. Comencem a caminar a ¼ de 9 del matí, cap a la vall del Freser... Primera gran sorpresa, una marmota que s’ha deixat retratar a un metre, es nota que encara no hi ha gaire bestiar a la muntanya, i segona gran sorpresa, hem conegut a un Xerpa del Nepal, que fa caminades pel seu país, en Sange, i l’acompanyaven una parella i una noia que es diu Mercè Flor, i que sentir-la parlar de la muntanya encara fa que tinguis més ganes d’anar-hi. Evidentment no hem pogut deixar passar l’oportunitat i ens hem retratat amb ells, no sempre tens l’oportunitat de trobar-te un xerpa als Pirineus. Hem arribat al Coll de la Marrana, un petit descans i cap als cotxes.
![]()
![]()
![]()
Coma de Vaca 19 i 20 de Juny 2011
