Si surt vent de sota la terra,
 |
| A l'entrada del castell de Montesquiu |
són forces fins ara amagades
que omplen de tremolor la serra,
a tort i a dret ... cops, batzegades,
no hi ha pau, fins que el gegant ebri,
a l’alba, torni al seu cau d’en Bevi.
.....
Per Catalunya un nou dia s’albira...
tingues estimada un pas ferm, valent....
mans esteses, res de crits i res d’ira...
no facis com l’esbojarrat del vent,
escolta doncs la veu pròpia i contrària,
que la teva sang no és una, sinó... vària.
 |
| El castell de Montesquiu |
 |
| Els Bufadors d'en Bevi. |
 |
| Llaers |
