 |
| Font de l'Eucaliptus. 17 de setembre |
Quan surt el sol, més enllà del mar,
un poble es lleva, camina, treballa,
quina és l’empenta?, quin és el seu far...?,
si no crida, ni vol cap baralla...
què vol aquest poble de terra i mar...?El sol escolta, ho ha fet més de mil anys...
Ferms!, enrere ni un pas, enlaire el cor,
marxem tots junts; germans, amics, companys.Fa vent, hissem veles, sortim de port...,
sense retrets, sortim de matinada...
el demà és nostre, és futur, és... albada!
Als amics dillunaires, reprenem les sortides. Que ens sigui una temporada ben pròspera en tots els sentits.
Hola Jaume, veig que les vacances t'han carregat les bateries i la inspiració poètica. Felicitats per aquest poema tan escaient als temps esperançadors que estem visquent com a país.
ResponEliminaJoan