Dalt del
mur, sobre les pedres,
tot és
sòlid, tot és fort, |
| Des de la bassa de la font de Sant Mateu |
no és fràgil, com les hedres,
ni canviant, com la sort.
Així pensa el
poderós,
com també fa
l’egoista,cal ser curt i rancorós,
de la vida ser-ne autista.
Aquest no és
el nostre cas,
som gent
sana, gent amiga,cadascú és soldat ras
i caminem sens fatiga.
Des de dalt
estant fem rialla,
som com
aigua, som com vent,no cerquem or ni medalla,
i fem salut de cos i ment.
I quan ve un
moment fotut,
mussitem el
virolai..., (1)colgant tristors al taüt,
i alçant els ulls sens desmai.
(1)
Al Turó d’en Lledó, entre el Maresme i el Vallès, cantàrem el virolai.
