Can Ruti i la Conreria

També ens van passant els anys...,

Pels vols de can Ruti

amb mals o amb alguna xacra,
sortint per aquests viaranys,
fent salut com cosa sacre.


Pel que fos..., hem fet ullada...,
al passar prop de can Ruti,
potser hi farem estada...,
o en un bar..., jugant al tuti.


Avui encara no toca,
si no..., veieu en Ballesta,
la seva amistat no és poca,
i ha pagat tota la festa.


Ell n’ha fet seixanta-cinc.
Volem fer-ne més amb tu,
són les ganes que jo tinc,
sempre que sigui oportú...

Per molts anys!




Pels vols de la Conreria



Baixant del refugi de la Ferreria

Aquest no és pas el nou govern,
que en Rajoy ens ha organitzat...,
no..., vénen temps durs, com d’hivern,
no de fred, sinó que ha guanyat...


Per tant, pel que fos, la sortida...
l’hem feta fins la Ferreria.
Volíem prendre alguna mida,
per encabir la llibreria...,
o els mobles, per si perds el pis...,
i anar viure sota les pedres,
per culpa d’un fotut comís
d’unes hipoteques severes.


Per això, a la foto fem cua...,
per no arribar a misses dites,
i trobar un lloc sense cap pua,
per si hem de viure com troglodites...


Yo ahora hablo castellano,
es mejor irlo practicando,
antes de darte por el....,
a golpe de bastón de mando.

El Tagamanent

Escolta Tagamanent;
sempre has estat llum i guia,
t’albira tota la gent,
mal pesi la llunyania.


Ara doncs, dóna’ns la força,
dóna’ns el tremp de reeixir,
que si Catalunya es torça,
els seus fills voldran morir!

Cap a Vallromanes

Malgrat la gent no s’ho creu,
o més ben dit, no ho practica,
és més segur anar a peu,
que no fer-se pica-pica.


Ja que en aquest món de Déu,
trobareu uns quants bolets...,
ara és l’època, sabeu...?,
i aquest es troba als avets!

El Castanyer d'en Cuc



A punt de sortir

Malgrat és un dia de pluja,
ens traiem de sobre la mandra,
ja que avui veurem una truja,
o potser..., una salamandra.


Vallforners és natura pura,
ens endinsarem pel bosc màgic...,
on trobarem la criatura,
protegida d’un destí tràgic.


Més amunt un gegant espera,
dins de la boira resta mut...,
són molts segles que té al darrere,
és doncs..., el Castanyer d’en Cuc.



Vallforners



Ha crescut sota les estrelles,

mentre acollia molts sers vius;

ocells, guineus, fadrins, donzelles,

uns quants lladres..., i homes actius.

 



El Castanyer d'en Cuc



Hola!, dillunaires

EL MÓN AL REVÉS

Ho heu intentat algun cop?,
de veure el món al revés...,
quan el cap roda i no hi és...,

i el seny se’n va a un altre lloc...

Doncs això passa sovint;

el ruc mena el carruatge,

l’assenyat paga peatge,

i deu són molt més que vint...

o...,

que fa més diners el pispa,
que els justos no van al cel,
o els bancs s’han passat un pèl,
o és la Cadira del Bisbe...
Millor anar...
Cap el Turó d’en Baldiri,
on ho veiem tot al seu lloc,
per sort, la pau és més a prop,
i lluny hem deixat el deliri.

Cap a Vallromanes



Si un porró ens torna la vida,
després de caminar amb ganes,
i l’esmorzar amb amanida...,
segur que som a Vallromanes...
Mira per on...,
Som gent variada; un sastre,
hi ha algun fuster, un advocat,
algun banquer, algun sapastre...,
i un polític experimentat...
Però...,
La varietat no té mal caire,
de tornada arreglem el món,
ja que per ser bon dillunaire,
cal saber en quin país som.

Rutes inèdites



Castell de Burriac



Certament som originals,

per descobrir rutes inèdites.
Som tan tossuts i genials,
que fem les rutes més poètiques.


Si volem anar al Burriach...,
no us penseu que ho farem amb seny...,
no..., pujarem per Montserrat...,
passant pel Garraf i el Montseny!


Sempre ho fem sense estones mortes,
rumiant com millorar els cotxes...

Pensem que no els hi calen portes,

Mont Cabré

si no hi ha lladres ni fantotxes...,

Per tant les deixem ben obertes,

que entri la llum, la pols i l’aire...,

i de les veritats més certes...,

us dic, mai hi ha dins un captaire!

UN NOU DILLUNAIRE

Aquesta colla va fent gruix,

serà perquè corre la veu?,

perquè ningú vol estar fluix?,
o perquè som a Sant Mateu.


Però..., quan estem tots ensems,
no us creureu el que diré,
mireu el segon dels extrems
No és en Salvador Jené?


És el més nou d’aquesta colla,
Per tant et diem: benvingut!,
i si veus que algú tot ho embrolla,
pensa que...,
és molt més amic que tossut.

A la segona va la vençuda

L'hem vençut !

Alguns de nosaltres els va quedar mal sabor de boca el no haver pujat El Gran Tuc dels Colomers. Però els catalans som gent tossuda i no ens donem per rendits. Visiteu la pàgina de Cròniques on trobareu tota la crònica completa del company Pere Companyó.

Reprenem les sortides

Al final d’estiu tot reprèn,
tot s’inicia de bell nou,
és com fer voltes en un tren,
on només la mort dirà prou.

Els infants tornen a l’escola,
amb plors, rialles o remugant.
Els més grans fan crits i tabola,
parlen i s’empenten cridant.


Hi ha qui torna al treball,
bronzejat el rostre i el pit,
Hi ha qui no té lloc al ball,
sens feina es queda al llit.


El dillunaire és puntual,
també fem part d’aquest popurri,
reprenem el nostre ritual,
i avui toca la font d’en Gurri!


Som-hi..., ens desitgem una temporada 2011-2012 plena d’alegries.

Sortida a la Ferreria

Quan fa calor, ara l’estiu,           

n’hi han que voldran fer campana,
avui o la propera setmana,
i per altres el foc és viu.
Passem llista:
Avui som quatre a caminar,
en Jaume, en Josep i l’Ernest,
i per ser com cal i ser honest,
no ens oblidem del Marià

La Ferreria 01/08/2011

Sortida a la Ferreria

Qui consulti el nostre bloc

creurà que ens agrada el mam,

que som addictes aquest ram,
i que bevem més molt que poc.

La veritat no és aquesta,
som gent de fer celebracions,

fem xivarri, cantem cançons,

i cap pràctica funesta.

Avui és festa, és sant Jaume,
Traiem un pastís de la bossa,
som pocs..., som quatre i una gossa,
però brindem sense cap trauma.

Felicitats per als de nom Joan, Antoni, Pere i Jaume

25/07/2011

Sortida als Colomers

Amics,

Aquesta sortida l'he incorporat a l'apartat de cròniques. Per raons de disseny de la pàgina, les entrades estan per ordre cronològic, és a dir, aquesta la trobareu al final.

Jaume

Bany d'estiu

Els dillunaires som gent neta,
ja que tenim el bon costum,
de no fer servir cap aixeta,
per treure’ns de sobre la ferum


La solució és ben senzilla,
ens banyem amb aigua de mar,
i ho fem quan la pell ens brilla,
de ronya i no d’un perfum car.


Avui toca, farem bromera,
ja que l’aigua tot ho dissol,
En Jaume, en Josep i en Pere,
són els primers de fer el vol.


Un altre torn, és dia gran,
és el torn dels endarrerits;
L’Ernest, l’Antoni i el Joan.
Per fi, tots quedem nets i polits.

Bé, fins l’any que ve no ens toca,
anirem d’excursió i fent conya,
els que s’han banyat com una oca,
i..., els que no s’han tret la ronya ?


Cal que posi noms....?

Celebració a la Ferreria

És dia de celebració,

és de sant Joan i sant Pere,
amb coca de l’Assumpció,
xampany i molta xerrera.

En Pere diu: jo no vindré...,
bé, què hi farem, més xampany,
En Joan diu: jo no hi serè...,
encara més...,ens farà dany...,


Els dos Antonis no vindran...,
fotuda..., què passa ?, ja estic content...,
Ni el Cisco i el Víctor hi seran...,
Veieu?..La Rita Barberà està imponent ....


Ip, Ip, Ip, vull més xampany...Ip,Ip

Coma de Vaca

Que fàcil és parlar d’heroïcitats,
que si hem pujat tots plegats...,

que si hem pujat el Balandrau...,
que si el Tres Pics, au home au!,


Jo veig un grupet de cavalls...,
ells us han portat per les valls...,
acompanyats per l’amic xerpa,
carregat del pes fins la gepa.


Que no és cert ?, Voleu una prova?
on han dormit no és pas una cova...
i ho diu en Pere Compañó,
han menjat bé que Déu n’hi do...,
han anat al zoo o a fer turisme,
marmotes, isards, res d’alpinisme.

Vegeu que diu en Pere:

Dia 19, Hem començat a caminar des del aparcament de Vallter 2000 a 2/4 de 10 del matí, i hem arribat al refugi de Coma de Vaca a 2/4 de 6 de la tarda. El dia ha estat esplèndid, molt curiós que al vessant de Coma de Vaca no hi havia ni un núvol, amb unes vistes esplèndides de diversos cims, Bastiments, Pic de Freser, Pic de l’Infern, Torreneules, Coma del Clot, Nou fonts... I el gran expert en muntanya a confós una esplèndida vista de la cara nord del Pedraforca amb la Pica... (millor deixar-ho córrer), però al vessant sud (el de Camprodon), una boira espessa que hi havia estones que no deixava veure res... fins i tot, quan hem arribat al Coll de Trespics (on hem dinat), ens feia l’efecte que si pujàvem al Balandrau, no veuríem res, però fins i tot això ens ha respectat, unes vistes extraordinàries.

Més anècdotes:

Els braços i el clatell d’en Cisco Ballesta semblaven el reflex absolut del color de la seva motxilla, però ens ha aclarit que no era així, que el color de la motxilla era el reflex dels seus braços i clatell, sort que n’hi ha hagut que s’han posat crema solar de protecció 50 i tot i això Déu n’hi do.

Primera i bona gran sorpresa al arribar al refugi... Tot el refugi per nosaltres 7 i només un xicot (Carles), metge d'urgències de l’hospital Municipal de Badalona... Ja us podeu imaginar com ens han tractat... A cos de rei (només un però... Nosaltres som republicans). Només arribar, unes dutxes, tots nets i polits, i unes clares per refrescar-nos. Sopar extraordinari, llenties amb verduretes i xoriç, llaminera de porc al forn amb suc i unes patates que estaven de ‘mort’ amb all, julivert i pebre, i de postres préssec amb almívar, una mica de coco ratllat pel damunt i xocolata escampada per donar-li color. Curiositats, hi ha una marmota que té el cau tot just al costat del refugi i des de la finestra l’hem pogut contemplar, els isards pasturant a 10 metres del refugi, es nota que encara no hi ha ni la ramaderia tradicional a la muntanya i de la resta de ramaderia de dues potes, encara no n’hi puja gaire (era la primera setmana que obrien el refugi tota la setmana). Petites discussions per posar-nos d’acord a quina hora ens havíem d’aixecar, fins que un que em sé jo, ha dit que prou i a les 7 tots a esmorzar. Nit plàcida i amb una sola persona que roncava més del compte... Sort que diu que no acluca l’ull en tota la nit (el subconscient el traeix)... Jaume, t’hem trobat a faltar.

Dia 20, Tots a esmorzar a les 7, recollir, passar comptes amb els encarregats del refugi (es hem fet unes fotografies amb ells, perquè pel que sembla la FEEC, està posant molt difícil que aquest refugi pugui continuar amb les mateixes persones que l’han dut fins ara (l’any passat eren els mateixos)... Sembla ser que la crisi porta també a reestructuracions dels refugis i es posarà de moda el ‘subcontractar’, ja no serà personal de la FEEC qui el gestionarà, esperem que no perdem qualitat i passi com sempre que s’apugin els preus amb menys qualitat. Comencem a caminar a ¼ de 9 del matí, cap a la vall del Freser... Primera gran sorpresa, una marmota que s’ha deixat retratar a un metre, es nota que encara no hi ha gaire bestiar a la muntanya, i segona gran sorpresa, hem conegut a un Xerpa del Nepal, que fa caminades pel seu país, en Sange, i l’acompanyaven una parella i una noia que es diu Mercè Flor, i que sentir-la parlar de la muntanya encara fa que tinguis més ganes d’anar-hi. Evidentment no hem pogut deixar passar l’oportunitat i ens hem retratat amb ells, no sempre tens l’oportunitat de trobar-te un xerpa als Pirineus. Hem arribat al Coll de la Marrana, un petit descans i cap als cotxes.

            Coma de Vaca 19 i 20 de Juny 2011

El Gra de Fajol

Ha estat un dilluns molt rúfol,

hi hagut pluja, neu i boira,

quan de cop, enmig d’un núvol,
o camuflat per la roina,
el molt trampós s’ha afegit,
Mireu-lo, és ben bé a la dreta,
quan estava dormint al llit,
no si val, és joc brut o una treta.


Dilluns 13 de juny 2011

Programant les sortides d'estiu

Avui hem fet molta feina,

feina que no es veu ni sent,

és el cap, i no les cames, l’eina

però hem treballat de valent.
 

Del caminar, la nostra afició,

cal fer-ne un calendari,

es més que una obligació,

sobretot si ets sexagenari .

Apunteu-ho bé; pel tretze,

ens toca el Pic de l’Infern,

que no hi hagi un enze,

que digui: no era a l’hivern ?

Diumenge, que és el dinou,
pujarem el Coma de Vaca,
tant si neva, geli o si plou,
i a peu, no a llom d’ haca!


Ja el Juliol, cap el dia deu,
anirem a la Vall d’Aran,
És pels Colomers, recordeu,
(pels detalls, en Marià Aran)

De Masnou a Vallromanes

De Masnou a Vallromanes            
parlem una mica de tot,
així totes les setmanes
amb algun gran estirabot.

El Barça molt sovinteja,
però avui faig un ferm vot ,
malgrat hi ha molta enveja,
del tema no diré ni mot.

(No parlaré res del Barça)             
ni acudits dolents del Lepe,
( diuen que fem teatre, farsa)
(ni d’aquest joc brut d’en Pepe).


Parlaré de la natura,
dels camins, dels rius, com el Ter,
( ha estat una lliga dura) ,
(hem guanyat al gran Manchester!).


Però de futbol res de res,
ho prometo, us ho juro,
( sabeu que n’hem fet tres!)
( bé val copa i un bon puro!)


Quan som lluny del món neci,
a la natura tot brilla,
(quin gol el del petit Messi!),
( i que me’n dieu del de Villa).


Quan veig una papallona,
l’ànim m’eleva, m’exalta,
( Pedro fa gol i t’acollona),
(Pel Madrid cop a la galta).


La meva paraula és llei,
avui no parlo de futbol,
(això va passar a Wembley)
(ni d’en Mourinho quin mussol !).

Barcelona 3 – Manchester 1, Champions 2011

La Font de Can Gurri

Aquesta font està ben amagada. Encara recordo

que el primer intent no la vàrem trobar.

La intuïció i el record va fallar, havien passat

molts anys des de l'última vegada.

La poesia d'avui:

La font amagada de can Gurri,

als peus del castell de sant Miquel,

cal ser llest i una mica murri,

per trobar-la caldrà molt anhel.

També heu visitat l'antic dolmen,
no he pogut venir bons companys,
m'he perdut aquest gran moment
heu fet millor tria, té de pocs anys,
segur que la tristor us amaina,
alegre i viva la petita daina.             

La Font de Sant Joaquim

Aquesta vall amagada de la font de sant Joaquim i santa Anna sempre ens sorprèn per la seva verdor. Sembla l'Amazònia.

Avui la poesia és per les properes eleccions.

Si ens veieu entre floretes,         

no ens hem tornat marietes...

només és per la primavera

que al més sencer esvera.

Avui hem fet l'aturada,

per desuar la cansalada,

als peus de sant Joaquim.

Sembla un sant alt i prim,

barbut i molt bon cristià,

alegre i de bon tarannà,

caràcter sincer i afable,

encara més; és amable.

Avui seria convergent,                      

(té els trets d'aquesta gent),

No és com santa Anna,

veïna del coll d'en Panna,
la veig més socialista,

que són gent idealista, 

ballen samba brasileira,

sí,  com la Marta Neira.

A qui ens encomanarem?

vull dir per a les eleccions,

a un sant de molts collons,

o una santa festivament.

Ajudeu-me, sis-plau, amen !

Sant Aniol

Aquesta sortida és per recordar i per repetir. La vall de sant Aniol ens ha ofert tot allò que l'excursionista cerca a la muntanya:  paisatges espectaculars, pau i intimitat, espadats verticals, rius d'aigua cristal·lina... Hem gaudit de la sortida, amb banys voluntaris o involuntaris a les gèlides aigües.

Bé es mereix una poesia:

 

 

Que amagat et trobes sant Aniol !

entre arbredes, cingles i rierols,

només les aus amb gran vol

Poden fitar-te entre els corriols.

Tinc una ocurrència, sant Aniol.

El teu nom té una ressonància,

que recorda l'esport del futbol, 

i disculpeu-me l'extravagància.

Fins ara ens hem encomanat

a un sant proper; sant Mateu.

És sant de la serra, del veïnat,

però sant Mateu, disculpeu,

heu estat una mica escarransit

amb els partits amb el Madrid,

hem passat sí, però justets

malgrat precs sense retrets.

Per tant estimat sant Mateu,

ara pregarem a sant Aniol,

i sobretot no us enfadeu...,

però farem més d'un gol.

I si tens més força i vehemència,

recorda també als de la Penya,

i aquells amics de Convergència,

sinó hi ha que molt s'emprenya.

I moltes gràcies a tu sant Aniol,

i també al vell sant Mateu,

Per cert, no sereu de l'Espanyol? 

Ai ! que he fet Déu meu !