dilluns, 30 de maig del 2011

De Masnou a Vallromanes

De Masnou a Vallromanes            
parlem una mica de tot,
així totes les setmanes
amb algun gran estirabot.

El Barça molt sovinteja,
però avui faig un ferm vot ,
malgrat hi ha molta enveja,
del tema no diré ni mot.

(No parlaré res del Barça)             
ni acudits dolents del Lepe,
( diuen que fem teatre, farsa)
(ni d’aquest joc brut d’en Pepe).


Parlaré de la natura,
dels camins, dels rius, com el Ter,
( ha estat una lliga dura) ,
(hem guanyat al gran Manchester!).


Però de futbol res de res,
ho prometo, us ho juro,
( sabeu que n’hem fet tres!)
( bé val copa i un bon puro!)


Quan som lluny del món neci,
a la natura tot brilla,
(quin gol el del petit Messi!),
( i que me’n dieu del de Villa).


Quan veig una papallona,
l’ànim m’eleva, m’exalta,
( Pedro fa gol i t’acollona),
(Pel Madrid cop a la galta).


La meva paraula és llei,
avui no parlo de futbol,
(això va passar a Wembley)
(ni d’en Mourinho quin mussol !).

Barcelona 3 – Manchester 1, Champions 2011

dimarts, 24 de maig del 2011

La Font de Can Gurri

Aquesta font està ben amagada. Encara recordo
que el primer intent no la vàrem trobar.
La intuïció i el record va fallar, havien passat
molts anys des de l'última vegada.

La poesia d'avui:

La font amagada de can Gurri,
als peus del castell de sant Miquel,
cal ser llest i una mica murri,
per trobar-la caldrà molt anhel.

També heu visitat l'antic dolmen,
no he pogut venir bons companys,
m'he perdut aquest gran moment
heu fet millor tria, té de pocs anys,
segur que la tristor us amaina,
alegre i viva la petita daina.             

dilluns, 16 de maig del 2011

La Font de Sant Joaquim

Aquesta vall amagada de la font de sant Joaquim i santa Anna sempre ens sorprèn per la seva verdor. Sembla l'Amazònia.

Avui la poesia és per les properes eleccions.

Si ens veieu entre floretes,         
no ens hem tornat marietes...
només és per la primavera
que al més sencer esvera.

Avui hem fet l'aturada,
per desuar la cansalada,
als peus de sant Joaquim.
Sembla un sant alt i prim,
barbut i molt bon cristià,
alegre i de bon tarannà,
caràcter sincer i afable,
encara més; és amable.
Avui seria convergent,                      
(té els trets d'aquesta gent),
No és com santa Anna,
veïna del coll d'en Panna,
la veig més socialista,
que són gent idealista, 
ballen samba brasileira,
sí,  com la Marta Neira.

A qui ens encomanarem?
vull dir per a les eleccions,
a un sant de molts collons,
o una santa festivament.

Ajudeu-me, sis-plau, amen !

dimarts, 10 de maig del 2011

Sant Aniol

Aquesta sortida és per recordar i per repetir. La vall de sant Aniol ens ha ofert tot allò que l'excursionista cerca a la muntanya:  paisatges espectaculars, pau i intimitat, espadats verticals, rius d'aigua cristal·lina... Hem gaudit de la sortida, amb banys voluntaris o involuntaris a les gèlides aigües.

Bé es mereix una poesia:
 
 
Que amagat et trobes sant Aniol !
entre arbredes, cingles i rierols,
només les aus amb gran vol
Poden fitar-te entre els corriols.

Tinc una ocurrència, sant Aniol.
El teu nom té una ressonància,
que recorda l'esport del futbol, 
i disculpeu-me l'extravagància.

Fins ara ens hem encomanat
a un sant proper; sant Mateu.
És sant de la serra, del veïnat,
però sant Mateu, disculpeu,
heu estat una mica escarransit
amb els partits amb el Madrid,
hem passat sí, però justets
malgrat precs sense retrets.

Per tant estimat sant Mateu,
ara pregarem a sant Aniol,
i sobretot no us enfadeu...,
però farem més d'un gol.

I si tens més força i vehemència,
recorda també als de la Penya,
i aquells amics de Convergència,
sinó hi ha que molt s'emprenya.

I moltes gràcies a tu sant Aniol,
i també al vell sant Mateu,
Per cert, no sereu de l'Espanyol? 
Ai ! que he fet Déu meu ! 




  


dilluns, 2 de maig del 2011

Sant Mateu altre cop

Avui hem enfilat cap a Sant Mateu altre cop. Tots ens hem alegrat de veure rajar l'aigua sense desmai, així ha de ser ja que si una font nostrada es perd, una certa tristor ens envaeix.


Sant Mateu, avui gairabé hi som tots
Sí, aquests esbojarrats dels dilluns.
Som al peu de la font com brots,
que revifen quan són secs i bruns.

Però, una cosa volem  demanar-te,
no ja pels ocells, les flors o  les cols,
sinó pel Barça, que faci molts gols,
què et sembla fer-ne cinc com sols?,
Gràcies Sant Mateu.