Sovint penso el per què he conegut i estimat unes persones i
no unes altres. Aquestes poden ser distants físicament i distants en les
creences i que, segons les circumstàncies, les hagués considerat i estimat. Per
elles també va la felicitació de Nadal.
A les persones amigues que mai coneixeré
Mai ens hem donat les mans,
mai ens hem besat el rostre,
els camins no s’han trobat,
visquessis ara o abans,
ocult al pensament nostre
m’ets desconegut, no ets nat.
Si fossis del meu país...,
Si fossis a prop de mi...,
Si jo no fos tan distret...,
potser t’hauria vist,
potser t’asseuries aquí
de convidat al banquet.
A la taula del Nadal
no t’hi comptem, no hi ets.
Tant de bo tu tinguis taula,
amb la gent del teu casal,
compartint, avis i néts,
el vostre pa i paraula.
No ens hem creuat per la vida,
potser perquè ens fem la guerra?,
atzarosa circumstància!
que no ens has fet a mida
per trobar-nos aquí,a la Terra,
o potser som cecs d’ignorància?
Bon Nadal ignorat amic!,
i si no són les mans... és el cor,
que t’abraça des d’on som,
units en el mateix abric
tot plorant
llàgrimes d’or
que
amb l’oblit eren de plom.
BON NADAL i BON NADAL pels amics també!
Teresa i
Jaume
