UN NOU DILLUNAIRE

Aquesta colla va fent gruix,

serà perquè corre la veu?,

perquè ningú vol estar fluix?,
o perquè som a Sant Mateu.


Però..., quan estem tots ensems,
no us creureu el que diré,
mireu el segon dels extrems
No és en Salvador Jené?


És el més nou d’aquesta colla,
Per tant et diem: benvingut!,
i si veus que algú tot ho embrolla,
pensa que...,
és molt més amic que tossut.

A la segona va la vençuda

L'hem vençut !

Alguns de nosaltres els va quedar mal sabor de boca el no haver pujat El Gran Tuc dels Colomers. Però els catalans som gent tossuda i no ens donem per rendits. Visiteu la pàgina de Cròniques on trobareu tota la crònica completa del company Pere Companyó.

Reprenem les sortides

Al final d’estiu tot reprèn,
tot s’inicia de bell nou,
és com fer voltes en un tren,
on només la mort dirà prou.

Els infants tornen a l’escola,
amb plors, rialles o remugant.
Els més grans fan crits i tabola,
parlen i s’empenten cridant.


Hi ha qui torna al treball,
bronzejat el rostre i el pit,
Hi ha qui no té lloc al ball,
sens feina es queda al llit.


El dillunaire és puntual,
també fem part d’aquest popurri,
reprenem el nostre ritual,
i avui toca la font d’en Gurri!


Som-hi..., ens desitgem una temporada 2011-2012 plena d’alegries.