dilluns, 24 d’octubre del 2011

El Castanyer d'en Cuc


A punt de sortir
Malgrat és un dia de pluja,
ens traiem de sobre la mandra,
ja que avui veurem una truja,
o potser..., una salamandra.


Vallforners és natura pura,
ens endinsarem pel bosc màgic...,
on trobarem la criatura,
protegida d’un destí tràgic.


Més amunt un gegant espera,
dins de la boira resta mut...,
són molts segles que té al darrere,
és doncs..., el Castanyer d’en Cuc.


Vallforners

Ha crescut sota les estrelles,
mentre acollia molts sers vius;
ocells, guineus, fadrins, donzelles,
uns quants lladres..., i homes actius.
 


El Castanyer d'en Cuc

Hola!, dillunaires

dimarts, 18 d’octubre del 2011

EL MÓN AL REVÉS



Ho heu intentat algun cop?,
de veure el món al revés...,
quan el cap roda i no hi és...,
i el seny se’n va a un altre lloc...

Doncs això passa sovint;
el ruc mena el carruatge,
l’assenyat paga peatge,
i deu són molt més que vint...
o...,
que fa més diners el pispa,
que els justos no van al cel,
o els bancs s’han passat un pèl,
o és la Cadira del Bisbe...
Millor anar...
Cap el Turó d’en Baldiri,
on ho veiem tot al seu lloc,
per sort, la pau és més a prop,
i lluny hem deixat el deliri.





dilluns, 10 d’octubre del 2011

Cap a Vallromanes



Si un porró ens torna la vida,
després de caminar amb ganes,
i l’esmorzar amb amanida...,
segur que som a Vallromanes...
Mira per on...,
Som gent variada; un sastre,
hi ha algun fuster, un advocat,
algun banquer, algun sapastre...,
i un polític experimentat...
Però...,
La varietat no té mal caire,
de tornada arreglem el món,
ja que per ser bon dillunaire,
cal saber en quin país som.




dilluns, 3 d’octubre del 2011

Rutes inèdites


Castell de Burriac

Certament som originals,
per descobrir rutes inèdites.
Som tan tossuts i genials,
que fem les rutes més poètiques.


Si volem anar al Burriach...,
no us penseu que ho farem amb seny...,
no..., pujarem per Montserrat...,
passant pel Garraf i el Montseny!


Sempre ho fem sense estones mortes,
rumiant com millorar els cotxes...
Pensem que no els hi calen portes,
Mont Cabré
si no hi ha lladres ni fantotxes...,

Per tant les deixem ben obertes,
que entri la llum, la pols i l’aire...,
i de les veritats més certes...,
us dic, mai hi ha dins un captaire!