 |
| El nostre prat |
PENSANT EN
EL FUTUR
Aquest és un
prat solejat,
tou d’herba,
a recer del vent
olorós,
tranquil, retirat...
lluny d’aquest
món i de la gent.
És el nostre
prat...
Aquí bastirem
de bell nou,
bé, si el
preu ens és convenient,
estalviant
del nostre sou
una
residència...
per al
nostre esbargiment.
Serà millor
que un pis o un àtic,
serà millor
que un bon hotel,
alçarem el
nostre geriàtric,
per als
dillunaires de soca-rel.
Quina
felicitat...
Imagineu-vos
de vellets,
tots som de
la mateixa saba,
com ens
aguantarem els pets
i entre nos, eixugant-nos la bava...
Que
feliços...
Potser serem
sords o sense veu,
potser ja portarem
bolquers
però i les
vistes a Sant Mateu...?
vivint a cor
què vols, com banquers.
Quina
sort...
Ja veig en
Marià i en Pep,
seguits d’en
Pere i en Salvador
caminant
junts de bracet,
i ajudats
del fidel bastó.
Això és
amistat...
Això és
pensar en el futur,
a mi, per cert, no m’hi veureu!
per a mi és
massa prematur,
però...
tant de bo us
facin bon preu!
