Pensant en el futur

El nostre prat

PENSANT EN EL FUTUR

Aquest és un prat solejat,

tou d’herba, a recer del vent

olorós, tranquil, retirat...

lluny d’aquest món i de la gent.

És el nostre prat...

Aquí bastirem de bell nou,

bé, si el preu ens és convenient,

estalviant del nostre sou

una residència...

per al nostre esbargiment.

Serà millor que un pis o un àtic,

serà millor que un bon hotel,

alçarem el nostre geriàtric,

per als dillunaires de soca-rel.

Quina felicitat...

Imagineu-vos de vellets,

tots som de la mateixa saba,

com ens aguantarem els pets

i entre nos, eixugant-nos la bava...

Que feliços...

Potser serem sords o sense veu,

potser ja portarem bolquers

però i les vistes a Sant Mateu...?

vivint a cor què vols, com banquers.

Quina sort...

Ja veig en Marià i en Pep,

seguits d’en Pere i en Salvador

caminant junts de bracet,

i ajudats del fidel bastó.

Això és amistat...

Això és pensar en el futur,

a mi, per cert, no m’hi veureu!

per a mi és massa prematur,

però...

tant de bo us facin bon preu!

Vallromanes 27 d'abril del 2015