 |
| El Pont del Petroli. Al fons la fàbrica de l'Anís el Mono |
És el bon consell del metge:
guardeu-vos de prendre el sol !,
danya la pell, cap i fetge,
i infla el nas com un bunyol !
Quant cert és aquest consell...,
més val ser caut i prudent,
més val no fer el passerell,
i fugir del sol calent.
Ja que quan s’escalfa el cap,
hom no pren el bany de mar...,
no..., caminem fins qui sap,
de marxa farem un fart.
Quan la vista s’enterbola,
veiem conills, són visions..., (1)
tenim resseca la gola, (2)
i ens suen els pantalons.
 |
| La poesia d'en J. Sarsanedas |
Tothom està fet un cromo...,
finalment ens aturem,
som sota l’Anís del Mono,
tingueu pietat..., demanem.
No hem fet ni bany ni xerrera...,
no hem parlat ni de l’espoli, (3)
tothom vol tornar enrere,
som dalt del Pont del Petroli.
Quina vista!, fins Les Medes..., (4)
tenim el seny tan malmès,
que del vers d’en Sarsanedas (5)
no hi ha Déu que l’hagi entès !
Notes:
(1) Hi ha gent del grup molt assenyada que jura haver vist un conill per la platja.
(2) No trobem bar obert...
(3) Ens referim a l’espoli fiscal.
(4) Crec que no es pot veure les Medes des del Pont estant. Deuria ser un miratge més.
(5) Jordi Sarsanedas, premi d’honor de les lletres catalanes. Adjuntem el seu vers pels entesos.
El Pont del Petroli
T’accepto, figura clara,
faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.
Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè ─ així ho fantasiejo ─
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.
Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir.
Jordi Sarsanedas
(Barcelona, 1924 ─ 2006)
