|
Els dillunaires un cop més |
|
Sempre discutint... |
Núvols matiners, núvols de pluja,
avui no és el dia, mals companys,
maleïts sou, espatllar-nos la puja
al Refugi, com fem tots els anys.
Amb pas humit, sortim als afores,
empesos d’aquest desig festiu,
passarem moments, si pot ser hores,
d’amistat, de records i bon caliu.
Sí... cantarem nadales, com infants,
Sí... farem cridòria, com canalla,
Sí... beurem bon vi, com fan els
grans,
Sí... brindarem fort , això no falla,
pel nostre país, donant-nos les mans.
Cantarem el Cant de la Senyera,
envermellits els ulls pel sentir
un cop més, sense cap altera,
pel record dels que no són aquí.
|
Us recitaré una nadala... |
I des d’aquí estant, damunt la plana,
cridem ben fort, gent d’aquest rodal !
oïu-nos bé, aquesta colla sana
us desitja un molt Bon Nadal !
|
La música que no falti |
|
No entenc que diu aquí, caram! |
|
Això s'anima |
|
És el vi o la son ? |
|
Amics per sempre |
|
Un nou benvingut |
|
Si ningú et fa cas... |
|
L'Enric té les orelles tapades! |
|
Això desbarra. |
|
Tinc mal de panxa |
|
Ha pres la pastilla?, no serà perillós? |
|
Els tres tenors. |
|
Boquetes de pinyó. |
|
Això ho animo amb unes "boleries" i palmes. |
|
Els tinc així de ?? |
Ara sí que afinem....
Fins l'any que ve
|
Disculpeu-los, estan beguts! La càmara està a l'altre costat.! |