L’enterrament d'en Guifré
El dia és trist,
malgrat el sol radiant,
l’aire és
sec, malgrat el vent de llevant,
els homes
callats, sols repics a morts,
alcen amb
esforç taüt i mortalla,
tothom
plora, les dones, la canalla...
és el darrer
adéu, l’últim dels ports.
Les restes
d’en Guifré, dit el Pilós,
ja reposen
sobre el mur silenciós.
Sa muller la
freda pedra acarona,
alçant l’esguard
per darrera vegada,
tot fent amb
els ulls l’última besada
al marit i
comte de Barcelona.
A mort el
comte, més no sa llavor
per fer un
país del bo i millor,
on des de la
muntanya fins la plana
camini tot aquest
poble plegat
i
aconsegueixi la realitat
de construir
la pàtria catalana!
 |
| Passant el riu Ter |
Com teníem el temps sobrat hem fet una curta caminada fins el molí d'en Mir a Santa Maria de Besora. La visita té molt interès i la repetirem amb més temps tot arribant-nos fins la Mare de Déu de Bellmunt.
 |
| Santa Maria de Besora |
 |
| Camí del Molí d'en Mir |
 |
| La riera |
 |
| El salt d'en Mir |
 |
| El molí d'en Mir |
