esllenguint-se
com pot fins al mar,
mentre mussita
el darrer comiat
dient: he
estat valent i no covard
però, ara és
la fi... l’últim combat.
Tristos, des
del Prat fins al Papiol,
pobles i
viles, amb to plorós,
l’acompanyen
amb sentit condol
mentre exclama fort el Montpedrós
aquesta pregària de consol:
Amic; si sóc
sec i esquarterat
és de
plorar-te tantes vegades
sabent-te
brau i ara acabat
i per tantes
llàgrimes vessades
que pedregós
sóc anomenat.
Mes... tu
saps el secret de l’etern,
si avui acaba
el teu compromís,
ara, als
cims, brolles com riu ferm
i reneixes,
com fa el teu país,
per lliurar-te
al teu propi govern.
L'arribada a santa Coloma de Cervelló. Al fons el Montpedrós. |
Entrada a la cripta Güell |
La cripta Güell |