Torna la primavera

Baixant del rost, vora del camí,

Camí de Vallromanes, un ametller florit

Una altra foto

un arbre perfuma el nostre pas

amb flors, acabades de florir,

que encoratgen el nostre tris-tras

per la vida i el seu incert destí.

Ahir no hi eren, sembla dir-nos,

demà no ho sé, potser es pansiran...

però avui deixeu-me redimir-vos

de tristors, ara, aquest instant,

d'esperança i joia omplir-vos.

Sí, com la cosa més certa i vera

afirmo que és l’hivern qui s’allunya,

i us anuncio: ve la primavera!,

el mateix passarà amb Catalunya

si de les cadenes s’allibera.

Tris-tras : caminar seguit vers un lloc determinat.

De can Ruti a Alella

Encara ressonen les bombardes,

llençades als murs de Barcelona,

Des can Ruti i la plana de Barcelona al fons

Potser no hi havia tanta boira, però n'hi havia!

per tantes estones molt amargues
per defensar una altra corona...
Sí, gent del món...

Encara ressona la cridòria,

dels espetecs, dels gemecs i crits...

dels catalans que van fer història

tant fossin vius, morts o ferits...

Sí, gent d’Europa...

Encara ressonen les campanes

de les esglésies i la Catedral,

repicant: Senyor!,  ja fa setmanes

que el Duc de Populi ens fa mal...

Sí, gent d’Espanya...

Des d’aquí estant, veig tota la plana,

del riu Besòs fins el Llobregat,

mentre em cau una llàgrima vana,

galtes avall, pel nostre passat...

Sí, Catalunya...

Lleva’t!,  com la boira del matí

allunya’t!, com la nit ho fa del sol,

trist passat no torbis el destí,

ja és hora d’aixecar el nostre vol!

Sí, amics...

Els porrons de vi de Vallromanes

Quan dic: més cap a la dreta...,  

Més cap a la dreta...

la gent m’entén malament,

mouen del cap a la bragueta

sense fer un pas...  certament.

Quan dic: més cap a l’esquerra...

fan un pèndol, van el revés,

sembla que cauran per terra

però és una il·lusió més.

Jo vull enquadrar la foto,

no vull pas canvis socials,

Més cap a l'esquerra...

ningú us vol prendre la moto,

ni imposar drets imperials...

Quiets!, prou de fer més tentines,

com faré la foto a la fi?,

preneu til·la, aspirines

però no tants porrons de vi!

Ara sí, foto!

El Mur de les Lamentacions de Sant Mateu

Planys, plors, lamentacions...

Planyent-se al Mur de Sant Mateu

penediments, cops al pit,
promeses, vots i oracions...
per si ens atrapa el Madrid!

Recollits, veieu-los si no,

a l’empar del mur sagrat

implorant que Déu n’hi do,

i de cara a Montserrat.

Si al teler hi ha mala peça,

el català fa com el jueu,

fa romeria i s’adreça

al seu mur de Sant Mateu.

Sort que n’hi ha un entre tots,

que als mals hi planta cara,

no està per estirabots,

i mira de front com ara!

El text és una petita venjança cap els meus companys que es van confabular en posar-se d’esquena, o... no?,  potser ho van fer perquè va perdre el Barça i el Madrid ja ens atrapa?, qui sap...

Era broma !