 |
| Montserrat |
 |
| Els protagonistes |
Arran de camí adés tranquil,
s’alcen
quatre parets i una ermita,
viu en
aquest espai tan humil
com casa de
nines de tan petita,
voltada de
flors, un gos i un gat,
la vella ermitana
Montserrat.
Allí ella
dorm, cuina, fa vida,
testimoni
d’un passat perdut
on hi havia
recer i acollida
i si calia mos
i aixopluc,
a persones
amigues o estranyes
de Sant
Bartomeu de Cabanyes.
Avui és un
camí polsegós,
la campana
no toca, és muda,
el brogit de
cotxes és sorollós,
talment
sembla que l’hagin vençuda,
però no...,
ella resta dempeus!
ferma com
l’ermita i ses creus.
Dins, entre
les sagrades parets,
voltejats
d’una penombra eterna,
un cant
humiteja nostres ulls secs
tremint-nos
la més petita derna
del nostre
cor, que sona com mai
el nostre
cant, l’estimat Virolai.
Toca campana
de Sant Bartomeu!
repica ben
fort!, mou el batall!
fins que
arribis a esquerdar-te la veu,
i anuncia
als homes de la vall,
que hi ha
vida, la mort no hi té cita,
mentre resti
dona i.... ermita!
derna: un bocí d’una cosa.
 |
| La Roca Foradada |
 |
| Només manca la tele! |
 |
| La pedra de les orenetes |
 |
| Una selfie des dalt la pedra de les orenetes |
 |
| Una pica |
 |
| Pintures murals |
 |
| El dolmen del Moro |
 |
| Sant Bartomeu de Cabanyes |
 |
| L'ermitana Montserrat |
 |
| L'ermita |
 |
| L'ermita |
 |
| El cant del Virolai |
 |
| El Goigs de Sant Bartomeu |
