Premia de Dalt

Avui estem una mica tocats per les declaracions d'en Jordi Pujol.

Pirineu de Benasc

 LA RENCLUSA per en Maria Aran

El títol porta el nom del refugi que el Centre Excursionista de Catalunya va obrir, fa més de cent anys, al Pirineu Aragonès, concretament a la Vall de Benasc, per donar aixopluc i servei als muntanyencs que s’hi acosten  per assolir els seus cims de més de tres mil metres,  o bé com hem fet enguany els “ Dillunaires”, recórrer els seus itineraris gaudint dels espectaculars paisatges d’estanys blaus, prats verdíssims serpentejats per rius d`aigua clara, torrents braus fills de geleres espectaculars, rodejades de carenes i pics punxeguts, envoltats per una flora de tots colors i una fauna que es deixa veure ,esquerpa, de tant en tant, tot i que la notes i sents a prop.

Enguany la nostra excursió preparatòria, la ja tradicional caminada per les muntanyes del Ripollès, al voltant d `Ull de Ter i Núria i que culmina al refugi de Coma de Vaca, no es var poder realitzar per culpa del mal temps, la qual cosa justifica, en part, que la visita a l`alta muntanya aragonesa fós, potser,  menys exigent que els anys anteriors.

Com que la majoria dels “dillunàires” no coneixia les valls que envolten el Pic de l`Aneto (3.404,-) , es decidí fer-hi un recorregut que  permetés endinsar-nos-hi el mes possible , de forma adequada  a la condició física de tots, ja que encara que sembli que cada any en perdem un, gràcies a la jovialitat i alegria que ens caracteritza, les lleis de la natura son implacables, i algun cop ens recorden que hem de fer bondat.

Anant al gra, onze dillunàires ens plantàrem a la plaça dels “ Caballitus” el diumenge tretze de juliol a dos quarts de nou del matí, per embarcar-nos als cotxes que ens portarien directament a “ Los llanos del Hospital de Benasque”, un antic refugi transformat en un hotel , allà és on varem dinar( de plat combinat, eh ¡), i agafar el bus que ens var acostar fins el pla de Basurta, a ¾ d`hora, a peu, del refugi a on passaríem les dues nits següents. No cal dir que des d`el primer moment el paisatge ja és impressionant. Arribats al refugi ens adonem del “nivellàs” de les instal·lacions, prenem possessió de les lliteres assignades i al voltant d`unes “birretes” preparem l`excursió de l`endemà, mentre la flaire del sopar que preparen ens obra la gana. Sopem , xerrem, cantem una mica , una volta pels voltants i a dormir.

 Dilluns a les sis diana i a les set tothom al menjador per esmorzar, preparar l`equip i a les vuit en punt iniciem la marxa cap el pic de Paderna ( 2622 m) , el dia surt mig boirós , comencem una forta pujada de mitja hora fins el pla  i estany del mateix nom, tot seguint un corriol al costat d`un torrent, travessem un pontet i s`ens obra una vista imponent  dels massís de les Maladetas, després d`un pedregam el camí s`empina direcció al coll d`Alba, el pic del mateix nom ens queda a l`esquerra ( 3.117 m.), comencem a trobar neu i finalment hem de travessar una congesta que fa respecte, alguns opten per vorejar-la mentre els altres decidim fer una menja i agafar forces, finalment ens retrobem tots i assolim el cim a les onze. El que veiem és espectacular : Les Maladetas, Perdiguero, Posets, Salvaguardia , els plans d`Estany , Basurta i la vista aèria d`on venim. Alguns ploren d`emoció contens de arribar al cim i contemplar el panorama, ja que no n`estaven gaire segurs. Fem les fotografies de rigor, a en Pere si li estimba la màquina, que recupera no sense esforç, mentre  els altres patim per ell, que sembla un isard dels salts que fa perseguint-la. Baixem per una tartera un pel insegura que ràpidament ens torna d`on veníem, anem bé de temps i com que el dia s`ha obert del tot ens dediquem a fer una mica de “panxing” pels voltants de l`estany, tornant al refugi cap a  les dues del migdia, on ja ens tenen el dinar a punt, que devorem feliços i contens, desprès de passar per la dutxa calenta reparadora. Migdiada gairebé general i temps lliure per tothom que s`aprofita com vol fins l`hora de sopar, passem comptes i així no haurem de fer-ho demà a corre-cuita, ja que sempre son bastant complicats . Desprès de sopar comentem la jornada passada i preparem la propera, apareixen les anècdotes els acudits i la xerinola prèvia a tancar el llum, la felicitat és total.

 Dia de tornar a casa, novament diana i el ritual de costum, per sortir a les vuit clavades direcció al pla  d`Aigualluts, superem el coll de la Renclusa per sota el pic que li dona nom, acabada la forta pendent queda a sota nostre la immensa planura verda solcada per rius i rierols que la serpentegen procedents de la gran gelera de l`Aneto, el cim emblemàtic i més alt del Pirineu, la vista del qual s`ens va obrint a la dreta a mesura que davallem. El camí  obliga a  fer fotos de tots tipus als que hi son afeccionats, llums, contrallums inclús en blanc i negre, al paisatge, a la flora i a la fauna, sobretot a les marmotes que posen com si fossin professionals, la bellesa de l`indret és excepcional, de les millors ...seguim cap a la valleta de l`Escaleta una mica més amunt, fem un mos al costat d`una cascada i decidim pujar a l` estany del coll “Deth Hòro”, per contemplar des de dalt tot el ressenyat abans ... ¡¡¡ indescriptible ¡¡¡ .

Finalment tornem al punt de partida de fa dos dies, vorejant la vall pel costat contrari fins arribar a la gran cascada d`Aigualluts que dona pas al fenomen càrstic del “ Forau d`Aigualluts” , on tota l`aigua recollida de les valls que hem anomenat, desapareix sota terra i no torna a sortir fins la Vall d`Aran , al lloc anomenat “ Uelhs deth Joeu” , ja comentat en  altres cròniques. Esquivant turistes, a les dues som altra vegada al bus, assedeguem la set i cap als cotxes , ens canviem i preparem per anar a fer el dinar de comiat, torna la xerinola, els cants, els acudits i les anècdotes...mentre ens felicitem ,mútuament, per com de bé  ha sortit tot i el que hem gaudit.

Els protagonistes: Josep Ramon; Joan Casals; Ernest Aguilar; Enric Dominguez; Francesc Carbonell; Victor Domingo; Pep Pares; Ciscu Ballesta; Joan Anton Soriano; Pere Compaño i Marià Aran.

    

 

La Font d'en Gurri

El dilluns passat va ploure. És un fet inhabitual ja que mai plou el dilluns, ho tenim comprovat científicament, però alguna conjunció astral ens va fer la punyeta i la sortida se'n va anar en orris i la nostra forma física per fer el Pirineu va davallar notablement. Així que aquest dijous, i sense que serveixi de precedent, farem la sortida del dilluns ja que el proper diumenge anem d'expedició i cal estar en forma.

La Font d'en Gurri