LA RENCLUSA per en Maria Aran
El títol porta el nom del refugi que el
Centre Excursionista de Catalunya va obrir, fa més de cent anys, al Pirineu
Aragonès, concretament a la Vall de Benasc, per donar aixopluc i servei als
muntanyencs que s’hi acosten per assolir
els seus cims de més de tres mil metres,
o bé com hem fet enguany els “ Dillunaires”, recórrer els seus itineraris
gaudint dels espectaculars paisatges d’estanys blaus, prats verdíssims
serpentejats per rius d`aigua clara, torrents braus fills de geleres
espectaculars, rodejades de carenes i pics punxeguts, envoltats per una flora
de tots colors i una fauna que es deixa veure ,esquerpa, de tant en tant, tot i
que la notes i sents a prop.
Enguany la nostra excursió preparatòria,
la ja tradicional caminada per les muntanyes del Ripollès, al voltant d `Ull de
Ter i Núria i que culmina al refugi de Coma de Vaca, no es var poder realitzar
per culpa del mal temps, la qual cosa justifica, en part, que la visita a
l`alta muntanya aragonesa fós, potser,
menys exigent que els anys anteriors.
Com que la majoria dels “dillunàires”
no coneixia les valls que envolten el Pic de l`Aneto (3.404,-) , es decidí
fer-hi un recorregut que permetés endinsar-nos-hi
el mes possible , de forma adequada a la
condició física de tots, ja que encara que sembli que cada any en perdem un, gràcies
a la jovialitat i alegria que ens caracteritza, les lleis de la natura son
implacables, i algun cop ens recorden que hem de fer bondat.
Anant al gra, onze dillunàires ens
plantàrem a la plaça dels “ Caballitus” el diumenge tretze de juliol a dos
quarts de nou del matí, per embarcar-nos als cotxes que ens portarien
directament a “ Los llanos del Hospital de Benasque”, un antic refugi
transformat en un hotel , allà és on varem dinar( de plat combinat, eh ¡), i
agafar el bus que ens var acostar fins el pla de Basurta, a ¾ d`hora, a peu,
del refugi a on passaríem les dues nits següents. No cal dir que des d`el
primer moment el paisatge ja és impressionant. Arribats al refugi ens adonem del
“nivellàs” de les instal·lacions, prenem possessió de les lliteres assignades i
al voltant d`unes “birretes” preparem l`excursió de l`endemà, mentre la flaire
del sopar que preparen ens obra la gana. Sopem , xerrem, cantem una mica , una
volta pels voltants i a dormir.
Dilluns a les sis diana i a les set tothom al menjador per esmorzar, preparar l`equip i a les vuit en punt iniciem la marxa cap el pic de Paderna ( 2622 m) , el dia surt mig boirós , comencem una forta pujada de mitja hora fins el pla i estany del mateix nom, tot seguint un corriol al costat d`un torrent, travessem un pontet i s`ens obra una vista imponent dels massís de les Maladetas, després d`un pedregam el camí s`empina direcció al coll d`Alba, el pic del mateix nom ens queda a l`esquerra ( 3.117 m.), comencem a trobar neu i finalment hem de travessar una congesta que fa respecte, alguns opten per vorejar-la mentre els altres decidim fer una menja i agafar forces, finalment ens retrobem tots i assolim el cim a les onze. El que veiem és espectacular : Les Maladetas, Perdiguero, Posets, Salvaguardia , els plans d`Estany , Basurta i la vista aèria d`on venim. Alguns ploren d`emoció contens de arribar al cim i contemplar el panorama, ja que no n`estaven gaire segurs. Fem les fotografies de rigor, a en Pere si li estimba la màquina, que recupera no sense esforç, mentre els altres patim per ell, que sembla un isard dels salts que fa perseguint-la. Baixem per una tartera un pel insegura que ràpidament ens torna d`on veníem, anem bé de temps i com que el dia s`ha obert del tot ens dediquem a fer una mica de “panxing” pels voltants de l`estany, tornant al refugi cap a les dues del migdia, on ja ens tenen el dinar a punt, que devorem feliços i contens, desprès de passar per la dutxa calenta reparadora. Migdiada gairebé general i temps lliure per tothom que s`aprofita com vol fins l`hora de sopar, passem comptes i així no haurem de fer-ho demà a corre-cuita, ja que sempre son bastant complicats . Desprès de sopar comentem la jornada passada i preparem la propera, apareixen les anècdotes els acudits i la xerinola prèvia a tancar el llum, la felicitat és total.
Dilluns a les sis diana i a les set tothom al menjador per esmorzar, preparar l`equip i a les vuit en punt iniciem la marxa cap el pic de Paderna ( 2622 m) , el dia surt mig boirós , comencem una forta pujada de mitja hora fins el pla i estany del mateix nom, tot seguint un corriol al costat d`un torrent, travessem un pontet i s`ens obra una vista imponent dels massís de les Maladetas, després d`un pedregam el camí s`empina direcció al coll d`Alba, el pic del mateix nom ens queda a l`esquerra ( 3.117 m.), comencem a trobar neu i finalment hem de travessar una congesta que fa respecte, alguns opten per vorejar-la mentre els altres decidim fer una menja i agafar forces, finalment ens retrobem tots i assolim el cim a les onze. El que veiem és espectacular : Les Maladetas, Perdiguero, Posets, Salvaguardia , els plans d`Estany , Basurta i la vista aèria d`on venim. Alguns ploren d`emoció contens de arribar al cim i contemplar el panorama, ja que no n`estaven gaire segurs. Fem les fotografies de rigor, a en Pere si li estimba la màquina, que recupera no sense esforç, mentre els altres patim per ell, que sembla un isard dels salts que fa perseguint-la. Baixem per una tartera un pel insegura que ràpidament ens torna d`on veníem, anem bé de temps i com que el dia s`ha obert del tot ens dediquem a fer una mica de “panxing” pels voltants de l`estany, tornant al refugi cap a les dues del migdia, on ja ens tenen el dinar a punt, que devorem feliços i contens, desprès de passar per la dutxa calenta reparadora. Migdiada gairebé general i temps lliure per tothom que s`aprofita com vol fins l`hora de sopar, passem comptes i així no haurem de fer-ho demà a corre-cuita, ja que sempre son bastant complicats . Desprès de sopar comentem la jornada passada i preparem la propera, apareixen les anècdotes els acudits i la xerinola prèvia a tancar el llum, la felicitat és total.
Dia de tornar a casa, novament diana i
el ritual de costum, per sortir a les vuit clavades direcció al pla d`Aigualluts, superem el coll de la Renclusa
per sota el pic que li dona nom, acabada la forta pendent queda a sota nostre la
immensa planura verda solcada per rius i rierols que la serpentegen procedents
de la gran gelera de l`Aneto, el cim emblemàtic i més alt del Pirineu, la vista
del qual s`ens va obrint a la dreta a mesura que davallem. El camí obliga a fer fotos de tots tipus als que hi son
afeccionats, llums, contrallums inclús en blanc i negre, al paisatge, a la
flora i a la fauna, sobretot a les marmotes que posen com si fossin professionals,
la bellesa de l`indret és excepcional, de les millors ...seguim cap a la valleta
de l`Escaleta una mica més amunt, fem un mos al costat d`una cascada i decidim
pujar a l` estany del coll “Deth Hòro”, per contemplar des de dalt tot el ressenyat
abans ... ¡¡¡ indescriptible ¡¡¡ .
Finalment tornem al punt de partida
de fa dos dies, vorejant la vall pel costat contrari fins arribar a la gran
cascada d`Aigualluts que dona pas al fenomen càrstic del “ Forau d`Aigualluts”
, on tota l`aigua recollida de les valls que hem anomenat, desapareix sota
terra i no torna a sortir fins la Vall d`Aran , al lloc anomenat “ Uelhs deth Joeu”
, ja comentat en altres cròniques.
Esquivant turistes, a les dues som altra vegada al bus, assedeguem la set i cap
als cotxes , ens canviem i preparem per anar a fer el dinar de comiat, torna la
xerinola, els cants, els acudits i les anècdotes...mentre ens felicitem ,mútuament,
per com de bé ha sortit tot i el que hem
gaudit.
Els
protagonistes: Josep Ramon; Joan Casals; Ernest Aguilar; Enric Dominguez;
Francesc Carbonell; Victor Domingo; Pep Pares; Ciscu Ballesta; Joan Anton
Soriano; Pere Compaño i Marià Aran.
Companys, una molt bona sortida per explicar als nostres néts...!
ResponEliminaJoan