Com tots els anys us desitgem un Bon Nadal ! i com molts Nadals us adjunto la poesia recordatòria d'aquests dies.
PENGEU UN LLAÇ GROC AL PORTAL
Plora el fill desconsolat
dins del bressol
del Portal,
què tens Fillet?,
què et fa mal?,
tens son?, estàs
afamat?...
Maria el bressa un
cop més,
li canta dolces
cançons,
ben fluixet, per si
es refés,
i l’acarona amb
petons...
Ara és Maria qui plora,
ara és Josep qui
tremola,
ara són els pastors
de fora,
tots tenen un nus a
la gola.
Diu Maria:
Josep, que el Petit se'ns mor!,
pastorets, teniu remei?
que trista la nostra sort!
he parit sens fer servei...
El rabadà més jove
i eixerit
portant un xai
lligat de la soga,
s’acosta i s’ajup per
palpar-li el pit
mentre del coll li cau
una cinta groga.
Jesús obre ulls i
bada la boca,
mentre les manetes
aferren el llaç
i als llavis un
somriure se li aboca
manifestant vida a
la seva faç.
Diu Maria:
Pastor!, digues-me que és i significa,
ja que aquest llaç groc l’ha revifat,
el nin no plora i això no s’explica
si no és per l’amor d’algú estimat.
Diu el pastor:
És un senyal , més ben dit, és un clam
pels meus amics que estan engarjolats
trenta anys closos, sense moure’s un pam
només perquè jo volgués més llibertats.
Diu Josep:
Dura sentència és la d'aquesta llei,
qui mata o dels altres
s’aprofita,
tenen el favor o el perdó del rei...
mes per qui allibera no és falta petita.
Diu Maria:
Plora Fill meu plora... sé del teu plor.
No és de fam, ni de fred... és de pena
és, com t’ho diria... trepitjar una flor,
és com clavar un punyal per l’esquena,
és fer mal... fer ferides sense sang.
Pobre Fill meu!... que et faran quan siguis gran!
