Som una colla d'amics de l'Associació de Gent del Masnou que fem una sèrie d'activitats: excursions, sopars i les que vindran...
El nom de dillunaires esdevé de sortir a caminar els dilluns. Som gent normal però se'ns coneix per la nostra peculiar manera de parlar, veieu un exemple: dilluna de bon matí amic dillunaire, després dillunarem muntanya amunt sense repós. Quan per fi dillunyem el cim, dillunarem un bon entrepà. De baixada dillunarem cançons i en qualsevol bar dillunarem un café amb gotes i dillunarem algun acudit verd.
Entre nosaltres hi ha gent molt variada: fusters, banquers, advocats, informàtics, comerciants, sastres..., com veieu sempre tindrem algun tema per parlar, donada la variació d'oficis. Això sí, tenim un denominador comú; tots som del Barça, sense vehemències, i també ens sentim de la terra; de Catalunya. Hi ha qui xerra molt, n'hi ha també que xerren poc. N'hi ha que són alts, però també n'hi ha de baixos... Ah!, i tots estimem molt a les nostres dones, ja que ens deixen sortir d'excursió...
Generalment fem la sortida del dilluns pels voltants de la serralada de Sant Mateu; Sant Mateu, Vallromanes, la Conreria, Céllecs, la Cadira del Bisbe, la Cisa... Coneixem moltes fonts del voltants on anem sovint a esmorzar. Quan tornem cap a casa, si podem, fem una aturada en un bar per fer la darrera xerrada i fer el comiat fins la setmana vinent. Cada dilluns fem entre 12 i 15 quilòmetres caminant. Es clar que de tant en tant, fem sortides de tot un dia, amb el dinar inclòs, anem a pàtries més llunyanes com; el Tagamanent, els Cingles del Bertí, Montserrat, Sant de Llorens de Munt, Montcau, Puigsacalm, el Cadí, Collcerola... Hi ha sortides excepcionals on hem de dormir fora de casa; el Puigmal, Coma de Vaca, la Pica d'Estats, el Pedraforca..., però tenim unes magnífiques esposes que confien amb nosaltres.
I de tant en tant, convidem a les dones a un sopar, un sopar de forquilla i ganivet, no us penseu que estalviem, no, no...., un bon sopar, com Déu mana. D'aquesta manera elles poden escoltar les nostres proeses de la muntanya per enèssima vegada i nosaltres escoltem els seus savis consells una vegada més; no sé com us atreviu a fer aquestes coses..., mireu que ja no teniu 20 anys..., abrigueu-se que fa fred... I és que tenen tota la raó; tots passem dels seixanta-cinc, però pareu atenció a la foto que encapçala aquest escrits: Quin goig que fem! 
