Can Ruti i la Conreria

També ens van passant els anys...,

Pels vols de can Ruti

amb mals o amb alguna xacra,
sortint per aquests viaranys,
fent salut com cosa sacre.


Pel que fos..., hem fet ullada...,
al passar prop de can Ruti,
potser hi farem estada...,
o en un bar..., jugant al tuti.


Avui encara no toca,
si no..., veieu en Ballesta,
la seva amistat no és poca,
i ha pagat tota la festa.


Ell n’ha fet seixanta-cinc.
Volem fer-ne més amb tu,
són les ganes que jo tinc,
sempre que sigui oportú...

Per molts anys!




Pels vols de la Conreria



Baixant del refugi de la Ferreria

Aquest no és pas el nou govern,
que en Rajoy ens ha organitzat...,
no..., vénen temps durs, com d’hivern,
no de fred, sinó que ha guanyat...


Per tant, pel que fos, la sortida...
l’hem feta fins la Ferreria.
Volíem prendre alguna mida,
per encabir la llibreria...,
o els mobles, per si perds el pis...,
i anar viure sota les pedres,
per culpa d’un fotut comís
d’unes hipoteques severes.


Per això, a la foto fem cua...,
per no arribar a misses dites,
i trobar un lloc sense cap pua,
per si hem de viure com troglodites...


Yo ahora hablo castellano,
es mejor irlo practicando,
antes de darte por el....,
a golpe de bastón de mando.

El Tagamanent

Escolta Tagamanent;
sempre has estat llum i guia,
t’albira tota la gent,
mal pesi la llunyania.


Ara doncs, dóna’ns la força,
dóna’ns el tremp de reeixir,
que si Catalunya es torça,
els seus fills voldran morir!

Cap a Vallromanes

Malgrat la gent no s’ho creu,
o més ben dit, no ho practica,
és més segur anar a peu,
que no fer-se pica-pica.


Ja que en aquest món de Déu,
trobareu uns quants bolets...,
ara és l’època, sabeu...?,
i aquest es troba als avets!