BON
NADAL
A
TOTHOM!
Visca
CATALUNYA
lliure
i
tots
els
dillunaires!
Dillunaires del Masnou
diumenge, 23 de desembre del 2012
dimarts, 18 de desembre del 2012
Costellada de cloenda del 2012
 |
| Vigilant l'amanida per si vénen els espavilats |
Tot cantant
i fent salut,
tanquem l’any
amb alegries,
malgrat les
penes dels dies
de fer-nos passar per l’embut.
Fum, fum,
fum...
Refilen les
nostres veus,
fum, fum,
fum...,
cada cop
cantem més fort,
fum, fum,
fum...,
el cap amunt,
tots dempeus!,
fum, fum,
fum...
que el
nostre país no és mort.
Pren la meva
mà, germà...,
pren de tot
un pessic, amic...,
encén amb
mi, ton llumí...,
Avant el
pas, que amb mi vas...
 |
| Traient el ventre de pena |
Anem tots
cap a Betlem,
on la foscor
s’ha fet vida,
on l’estiu
guanya a l’hivern,
on no hi ha
cap més mentida.
L’estel és
sobre el portal,
ara ell ens
farà de guia,
afanya’t,
que es fa de dia
i no diguis...
ni un tant se val.
No portem
res com ofrena,
res que es
toca, res que pesa,
és el nostre
cor que resa
per un món
sens mal ni pena.
Aquesta és
la nostra punya;
que el mal esdevingui com fum,
que surti per fi la llum
i que visqui
Catalunya!
Punya: Esforç insistent per aconseguir alguna cosa.
 |
| Fum, fum,fum... |
 |
| Hi ha botiflers sense barretina |
 |
| Ara sí, amb retocs fotogràfics. |
dijous, 13 de desembre del 2012
La Pedra Gentil de Vallgorguina
 |
| Dins el clot |
Que no us fa
vergonya?.
o potser feu
conya?...,
Au!, sortiu
del sot....
Que
nova vida us espera...,
que el sol
tornarà ha sortir,
i demà, com
va ser ahir,
aixecarem la
bandera.
Ara
agermanem-nos, doncs...
L’esperit d’aquest
país,
serà
l’esperat pollís
que ens
unirà amb sòlids ponts.
 |
| Al redós de la Pedra Gentil |
Conjurem-nos...
Als peus del
dolmen Gentil,
traiem la
força de dins !,
per un futur sens confins.
Si avui som
u, demà mil,
sigui, doncs,
l’amor el fil
que obri
portes i camins.
pollís : brot vigorós que surt d’una soca vella o morta.
 |
| Hi ha pocasoltes que es dediquen a moure la pedra. |
 |
| Santa Eulàlia de Tapioles |
dilluns, 3 de desembre del 2012
Sant Bartomeu de Cabanyes
26 de novembre del 2012
El camí de sant Bartomeu està ple de dólmens.
El camí de sant Bartomeu està ple de dólmens.
 |
| No som els propietaris troglodites. Som visitants del 2012 |
dilluns, 29 d’octubre del 2012
El castell de sant Miquel
08 d'octubre del 2012
 |
| La Font d'en Gurri |
 |
| Ep! que no surto. El castell de sant Miquel. |
divendres, 5 d’octubre del 2012
Des de la font de Sant Mateu
 |
| Font de Sant Mateu |
tots estem contents,
ja que tots fem fua
per sortir corrents!
és que ...
Fins i tot Sant Mateu
vol dir... Espanya adéu!
Nota cultural: Fua= envestida
dijous, 27 de setembre del 2012
Els Bufadors d'en Bevi
Si surt vent de sota la terra,
 |
| A l'entrada del castell de Montesquiu |
són forces fins ara amagades
que omplen de tremolor la serra,
a tort i a dret ... cops, batzegades,
no hi ha pau, fins que el gegant ebri,
a l’alba, torni al seu cau d’en Bevi.
.....
Per Catalunya un nou dia s’albira...
tingues estimada un pas ferm, valent....
mans esteses, res de crits i res d’ira...
no facis com l’esbojarrat del vent,
escolta doncs la veu pròpia i contrària,
que la teva sang no és una, sinó... vària.
 |
| El castell de Montesquiu |
 |
| Els Bufadors d'en Bevi. |
 |
| Llaers |
dilluns, 17 de setembre del 2012
Reprenem les sortides
 |
| Font de l'Eucaliptus. 17 de setembre |
Quan surt el sol, més enllà del mar,
un poble es lleva, camina, treballa,
quina és l’empenta?, quin és el seu far...?,
si no crida, ni vol cap baralla...
què vol aquest poble de terra i mar...?El sol escolta, ho ha fet més de mil anys...
Ferms!, enrere ni un pas, enlaire el cor,
marxem tots junts; germans, amics, companys.Fa vent, hissem veles, sortim de port...,
sense retrets, sortim de matinada...
el demà és nostre, és futur, és... albada!
Als amics dillunaires, reprenem les sortides. Que ens sigui una temporada ben pròspera en tots els sentits.
dilluns, 13 d’agost del 2012
Bany d'estiu
Aquest dilluns sí. Aquests dilluns ens traiem el cuquet d’un bon bany. El primer intent algú tenia la dèria de caminar a ran de platja.
 |
| Prop del Masnou. 30 de juliol del 2011 |
La Creu de Rupit
Malgrat som poquets no faltem a la cita dels dilluns. La ruta Dosrius- Font del Mal Pas- Creu de Rupit és una ruta refrescant i ombrívola, adequada per aquestes xafogors d’estiu. Llàstima que la Font del Mal Pas només gotegi.
 |
| Creu de Rupit , 23 de Juliol del 2011 |
dimecres, 11 de juliol del 2012
El Montardo
A l'apartat de cròniques trobareu l'escrit d'en Marià Aran que documenta aquesta sortida.
 |
| Els Ulls del Jueu |
 |
| El Montardo des d'Arties |
 |
| El refugi de la Restanca |
 |
| Que maco! |
 |
| Ja en tenim un altre: el Montardo |
 |
| Calla Marià que ens distreus!, i mireu a la càmara. |
dimecres, 4 de juliol del 2012
Suant la cansalada. El Pont del Petroli
Quan la vista s’enterbola,
veiem conills, són visions..., (1)
tenim resseca la gola, (2)
i ens suen els pantalons.
No hem fet ni bany ni xerrera...,
no hem parlat ni de l’espoli, (3)
tothom vol tornar enrere,
som dalt del Pont del Petroli.
Quina vista!, fins Les Medes..., (4)
tenim el seny tan malmès,
que del vers d’en Sarsanedas (5)
no hi ha Déu que l’hagi entès !
Notes:
(1) Hi ha gent del grup molt assenyada que jura haver vist un conill per la platja.
(2) No trobem bar obert...
(3) Ens referim a l’espoli fiscal.
(4) Crec que no es pot veure les Medes des del Pont estant. Deuria ser un miratge més.
(5) Jordi Sarsanedas, premi d’honor de les lletres catalanes. Adjuntem el seu vers pels entesos.
El Pont del Petroli
T’accepto, figura clara,
faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.
Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè ─ així ho fantasiejo ─
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.
Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir.
Jordi Sarsanedas
(Barcelona, 1924 ─ 2006)
 |
| El Pont del Petroli. Al fons la fàbrica de l'Anís el Mono |
És el bon consell del metge:
guardeu-vos de prendre el sol !,
danya la pell, cap i fetge,
i infla el nas com un bunyol !
Quant cert és aquest consell...,
més val ser caut i prudent,
més val no fer el passerell,
i fugir del sol calent.
Ja que quan s’escalfa el cap,
hom no pren el bany de mar...,
no..., caminem fins qui sap,
de marxa farem un fart.veiem conills, són visions..., (1)
tenim resseca la gola, (2)
i ens suen els pantalons.
 |
| La poesia d'en J. Sarsanedas |
Tothom està fet un cromo...,
finalment ens aturem,
som sota l’Anís del Mono,
tingueu pietat..., demanem.
No hem fet ni bany ni xerrera...,
no hem parlat ni de l’espoli, (3)
tothom vol tornar enrere,
som dalt del Pont del Petroli.
Quina vista!, fins Les Medes..., (4)
tenim el seny tan malmès,
que del vers d’en Sarsanedas (5)
no hi ha Déu que l’hagi entès !
Notes:
(1) Hi ha gent del grup molt assenyada que jura haver vist un conill per la platja.
(2) No trobem bar obert...
(3) Ens referim a l’espoli fiscal.
(4) Crec que no es pot veure les Medes des del Pont estant. Deuria ser un miratge més.
(5) Jordi Sarsanedas, premi d’honor de les lletres catalanes. Adjuntem el seu vers pels entesos.
El Pont del Petroli
T’accepto, figura clara,
faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.
Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè ─ així ho fantasiejo ─
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.
Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir.
Jordi Sarsanedas
(Barcelona, 1924 ─ 2006)
dijous, 28 de juny del 2012
El bar de Vallromanes
 |
| El bar de Vallromanes |
on anem força sovint,
nosaltres que som de mar,
fem muntanya per instint.
Quan estem lluny de la costa,
l’estómac ens fa rau-rau,
la llengua sembla una crosta,
i fem cara de babau.
Ens refem amb l’amanida,
i amb uns traguets del porró,
cafè i rom, per la ferida...
i afluixem el cinturó.
Quan enfilem la tornada,
la muntanya s’ha aplanat,
la mar és dolça i no salada,
i ningú es troba cansat.
(Ep!, tot això és broma...)
dimecres, 20 de juny del 2012
El Pic de l'Infern i el Noucreus
 |
| Camí del Nou Creus |
 |
| El Coll del NouCreus |
 |
| El NouCreus |
 |
| Pic de l'Infern |
 |
| Des del refugi de l'Àliga |
dilluns, 18 de juny del 2012
Parlem dels bancs
És primavera, l’estiu ja s’endevina,
torna el pit-roig i l’oreneta d’Àfrica,
canta el verdum, la cadernera afina,
i el fumarell en cada vol fabrica
un bri de casa, un tros més de niu...
sabeu per què?, perquè arriba l’estiu...
I altres s’afanyen; abelles, papallones...,
i altres caminen; conills, llebres, formigues...
tots doncs, segueixen, els precs de les neurones,
és temps de feina, d’omplir doncs les botigues,
vindrà temps dur, l’hivern, i cal preveure
tothom feineja, no hi ha moment per seure.
Dalt d’una branca l’esquirol va pensant...
Allà ben lluny, on viuen els humans...,
també traginen, però fan i desfan,
deuen ser rics, ja que llencen tants sobrants,
no perden res, tot ho guarden als bancs...
pobres bestioles, diu, som tan ignorants!
4 i 11 de juny del 2012
 |
| 11 de juny. Talment sembla presa des d'un avió |
torna el pit-roig i l’oreneta d’Àfrica,
canta el verdum, la cadernera afina,
i el fumarell en cada vol fabrica
un bri de casa, un tros més de niu...
sabeu per què?, perquè arriba l’estiu...
I altres s’afanyen; abelles, papallones...,
i altres caminen; conills, llebres, formigues...
tots doncs, segueixen, els precs de les neurones,
és temps de feina, d’omplir doncs les botigues,
vindrà temps dur, l’hivern, i cal preveure
tothom feineja, no hi ha moment per seure.
Dalt d’una branca l’esquirol va pensant...
Allà ben lluny, on viuen els humans...,
també traginen, però fan i desfan,
deuen ser rics, ja que llencen tants sobrants,
no perden res, tot ho guarden als bancs...
pobres bestioles, diu, som tan ignorants!
4 i 11 de juny del 2012
 |
| 4 de juny. Prop de Vallromanes |
La serra d'Ensija
 |
| El Pla del Refugi |
que és vent del nord, vent fred i poderós...
una altra serra menuda i més humana,
para el migjorn, vent del sud xafogós.
És la d’Ensija, serra consagrada,
per una creu..., al Gallina Pelada.
Guaita del sud, s’albira el Peguera,
No és estrany doncs, que el caminant s’aturi,
i la de Busa i la serra de Lord...
i enllà Montgrony, fita d’una drecera
que va del sud... fins Catalunya Nord,
pas dels Bons Homes, que fugint de mal grat,
anaven d’Occitània a Montserrat.
i que en veu baixa mussiti una oració...
imperceptible, cercant el bon auguri
per a la nostra soferta nació.
29 de maig del 2012
Hem passat les nostres aventures davallant pels rosts pronunciats dels vessants, lliscants per torrenteres i finalment, un cop dins el cotxe de tornada, afrontant una tamborinada i calamarsada de nassos.
 |
| El Gallina Pelada |
CARPE DIEM
 |
| Camí de Vallromanes |
mira al voltant..., tot és ple de ginesta,
i allunya el dol..., doncs l’alegria furta,
i tot reneix.., amb nou aire de festa,
mentre als pradells creixen roges roselles,
encuriosides i alegres com donzelles.
Dem-nos les mans, com quan érem minyons,
si avui som nou, demà serem molts més,
doncs no té preu, no hi ha prou milions...
per un instant, sense pors ni revés.
Gaudim companys d’aquesta caminada,
que el temps no torna, passa...a la callada.
21 de maig del 2012
Les Agulles de Montserrat
 |
| A vol d'ocell |
 |
| Prop de can Maçana |
hi ha un coll i... al mig de les dues vessants,
una capella, la de sant Pau el Vell
i un testimoni, de lluites de cristians;
és el castell de la Guàrdia..., abatut,
ple de bardisses i silenci absolut.
Atureu el pas...!, on ara creix l’espígol,
la farigola, el fonoll i argelaga...,
ahir era per a molts el patíbul,
moriren d’un tret o d’un cop de daga
i encara avui, entre l’aigua i el fang,
quan plou, veureu..., que encara raja sang!
Pareu orella..., canta la cadernera...
i també el bruel i xiula fort el gran duc...
i què diuen sinó...?, ha fugit la fera!
quan ha sentit... el timbaler del Bruc!
Ressona el cel i tremola la terra,
un canó fa...un tret, una foguerada,
s’esquerda la muntanya, és la guerra...
l’amic cau mort, era a la Foradada...
 |
| Un pas estret |
i ara són pedra, Agulles de Montserrat!
14 de maig del 2012
 |
| La Roca Foradada |
 |
| Sant Pau el Vell |
 |
| Perfil de la ruta |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)