Dins el clot |
Que no us fa
vergonya?.
o potser feu
conya?...,
Au!, sortiu
del sot....
Que
nova vida us espera...,
que el sol
tornarà ha sortir,
i demà, com
va ser ahir,
aixecarem la
bandera.
Ara
agermanem-nos, doncs...
L’esperit d’aquest
país,
serà
l’esperat pollís
que ens
unirà amb sòlids ponts.
Al redós de la Pedra Gentil |
Conjurem-nos...
Als peus del
dolmen Gentil,
traiem la
força de dins !,
per un futur sens confins.
Si avui som
u, demà mil,
sigui, doncs,
l’amor el fil
que obri
portes i camins.
pollís : brot vigorós que surt d’una soca vella o morta.
Hi ha pocasoltes que es dediquen a moure la pedra. |
Santa Eulàlia de Tapioles |
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAixò sí que ha estat una bona represa del blog... moltes gràcies Jaume.
ResponEliminaFantàstic, ha retornat el poeta. Marià
ResponElimina