La serra d'Ensija

El Pla del Refugi

Si el Cadí atura la tramuntana,
que és vent del nord, vent fred i poderós...
una altra serra menuda i més humana,

para el migjorn, vent del sud xafogós.

És la d’Ensija, serra consagrada,

per una creu..., al Gallina Pelada.

 Guaita del sud, s’albira el Peguera,

i la de Busa i la serra de Lord...

i enllà Montgrony, fita d’una drecera

que va del sud... fins Catalunya Nord,

pas dels Bons Homes, que fugint de mal grat,

anaven d’Occitània a Montserrat.

No és estrany doncs, que el caminant s’aturi,

i que en veu baixa mussiti una oració...

imperceptible, cercant el bon auguri

per a la nostra soferta nació.

29 de maig del 2012

Hem passat les nostres aventures davallant pels rosts pronunciats dels vessants, lliscants per torrenteres i finalment, un cop dins el cotxe de tornada, afrontant una tamborinada i calamarsada de nassos.

El Gallina Pelada