Noces al Matagalls



El Francesc i l'Anna amb els dillunaires



Vell Matagalls, capità del Montseny,

guaita de la pàtria, rosa dels vents,

no ets tu qui... ens mena, qui empeny?,

 no ets tu qui... prohibeixes o consens?,
no ets tu qui...atorgues, qui restreny?
Sí, ets capità del Montseny...


Si passa un núvol, no alenteix el pas?,
si passa l’àliga, des de dalt no et saluda?,
i què és el llamp, sinó el teu soldat ras,
i el potent tro, la crida imbatuda...?
Sí, ets el capità del Montseny...


Doncs afanya't..., treu el vestit de gala!,
guarneix la nau..., amb groc de la ginesta,
que els ocells cantin...!, amb aire de nadala,
i les flors de bàlec perfumin la festa.
Treu els damassos!, que són les rouredes,
encoloraina’t !, amb el roig de fagedes,
posa catifes damunt dels teus turons,
omple-les de grèvol i ginebrons...,
i és que...
Vell Matagalls..., sota la creu cristiana
del teu cim, celebrem un casori...,
en Francesc pren per esposa Anna,
nosaltres i el cel, fem de testimoni...
i tu, capità de la singladura...,
ets jutge i part de l’amor que perdura.

 Dedicat al Francesc i L’Anna, amb els millors desitjos de felicitat dels dillunaires.
2 d'abril del 2012