Els canvis en el paisatge. Entre Tiana i Montgat

Ermita de l'Alegria

Entre el mar i la verda serralada,
entre els garrofers i les atzavares,
passen camins d’una època passada.
Cap a les vinyes, polsoses mans i cares,
camina un ruc, i el pagès amb l’aixada.


Ara s’atura, són els volts del migdia,
amarat de suor, es recull un moment,
és per l’ àngelus, mussita l’avemaria,
alça l’esguard, fent un prec humilment,
mentre guaita l’ermita de l’Alegria...


Tot ha canviat, el temps no perdona,
de les vinyes n’hem fet camins d’asfalt,
res s’atura, ni una petita estona,
qui se’n recorda de l’ermita de dalt,
i qui l’habita, la seva Madona.


Doncs sí, nosaltres, malgrat són segons,
per uns moments ho veiem com abans,
els horts, masies i els animalons...,
les sínies i fonts pels caminants...,
veiem oliveres i no canons!
 
31 de gener del 2012


Els canons de Montgat