El Montnegre - Hortsavinyà

Entre el Montseny i l’infinit mar blau,

Salt de L'Aigua

fas tu, Montnegre, de bon mitjancer,
entre el pagès i l’animal de cau,
o entre els peixos i l’expert mariner,
fas de l’animal i l’home... la pau.


Però entre l’home i l’home...?


Aculls al tord i tot tipus d’ocell,
aculls la serp i tots els que rastregen,
aculls l’arbre arrelat a la teva pell,
aculls l’aigua amb rierols que festegen,
i l’esquirol, i el cérvol i el gripau...,
ets bon mitjancer, sempre fas la pau...

Però entre l’home i l’home...?


Un espetec i la pau empenyora...
cau mort en Benet, robava carbó...
un tret d’en Bèstia, li robava senyora...,
i es vessa sang, s’escampa com suor...
Ai de l’home, que de l’odi n’és esclau...
Per a ell mai més, mai més, hi haurà la pau...


Tremola el bosc, tothom fa corredisses...,
cauen els fruits; glans, móres i maduixes...,
volen les aus que són espantadisses,
i el mal s’aplega al Puig de les Bruixes...
De mica en mica el vent esdevé suau...,
de mica en mica, retorna la pau...


Toquen campanes, són d’Ortsavinyà,
criden els infants, és la seva escola...,
hi ha de nou vida, pura, per estrenar...
una mestra els mena tota sola...,
ni rastre d’odi, ni un plomall, ni un glop...,
i el sant patró, no és un home... és Llop.


Agraïments
Per als nostres guies, Ramon Plaja i Francesc, de Pineda i per les seves històries explicades.
19 de març del 2012

Hortsavinyà i església