Una de freda i una de calenta

Hi ha alguns dilluns que el camí fa pujada,
i sant Mateu es troba més amunt...,
lluny de la terra, on les aus fan volada,
el caminar és pesat, com de difunt,
hi ha qui esbufega o sua cansalada.


De ben segur que la muntanya creix,
i no és pas pels anys, ja que per la colla...
si fa o no fa, el temps és el mateix,
és la muntanya, i no hem perdut la xolla!,
de veritat..., caminar és un feix,
no són els anys..., la muntanya creix!


Quan som el cim, sempre tenim un premi;
és l’amistat que l’alegria invoca,
o la germanor, o l’humor bohemi,
o el regal d’en Francesc; un tall de coca...,
dolça i ben cuita, per al nostre gremi.


Una de freda i una de calenta...,
són com dues aus amb diferent vol,
hi ha qui treballa, l’altre al bar, amb l’absenta...,
perdem al bàsquet, guanyarem el futbol,
donem peixet, si no..., el Madrid rebenta!


22 de febrer del 2012


La Cadira del Bisbe