Com criatures



Vallromanes

A mig camí, entre l’infant i el vell,
quan ja hem deixat ben lluny la joventut,
quan cau el pèl, s’aclivella la pell,
quan som gent gran, lluny de la senectut,
hi ha un petit canvi dins el nostre cervell.


Som com els nens; també ens cauen les dents,
la dona ens renya; què feu a la muntanya?,
no us embruteu..., vigileu els pendents...,
i no fumeu, no aneu amb gent estranya...,
no arribeu tard..., compte amb els accidents...


Veieu-nos si no, som com criatures...,
quan som al parc, juguem als gronxadors,
amb la sorra fem ninots i escultures,
quan fem pipí, anem de dos en dos.
Preneu nota..., generacions futures!


23 de gener del 2011