Quan és l’hora, s’alça la boira en punt.
El sol davalla, els estels es retiren,
reviu la vida dins al sagrat conjunt,
els ocells canten, els homes sospiren...,
neix un nou dia a Sant Llorens de Munt.
És terra dura, de turons afuats,
on s’amagaven lladres i bandolers,
imagineu-los, caminant tots suats,
cap Els Òbits, és un dels seus recers,
portant la plata dels homes robats.
És el Montcau, el guaita de la serra,
és el més vell, turó amb cim geperut,
gairebé cec, plora la nostra terra,
desconsolat, per la sang i joc brut,
fa el darrer crit, de pau i no de guerra.
A Sant Llorenç, hi ha algú que prega i canta,
són dillunaires, s’apleguen un moment,
voltant l’altar, és aquesta hora santa,
que fem pinya en senyal d’agraïment;
celebrem que el Ramon n’ha fet setanta.
Per molts anys!
16 de gener del 2012
El sol davalla, els estels es retiren,
reviu la vida dins al sagrat conjunt,
els ocells canten, els homes sospiren...,
neix un nou dia a Sant Llorens de Munt.
És terra dura, de turons afuats,
on s’amagaven lladres i bandolers,
imagineu-los, caminant tots suats,
cap Els Òbits, és un dels seus recers,
portant la plata dels homes robats.
És el Montcau, el guaita de la serra,
és el més vell, turó amb cim geperut,
gairebé cec, plora la nostra terra,
desconsolat, per la sang i joc brut,
fa el darrer crit, de pau i no de guerra.
A Sant Llorenç, hi ha algú que prega i canta,
són dillunaires, s’apleguen un moment,
voltant l’altar, és aquesta hora santa,
que fem pinya en senyal d’agraïment;
celebrem que el Ramon n’ha fet setanta.
Per molts anys!
16 de gener del 2012
 |
| El Montcau |
 |
| El òbits |
 |
| Pregant |
 |
| El dinar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada