CARPE DIEM



Camí de Vallromanes

 Riu home riu..., que la vida és molt curta,
mira al voltant..., tot és ple de ginesta,
i allunya el dol..., doncs l’alegria furta,
i tot reneix.., amb nou aire de festa,
mentre als pradells creixen roges roselles,
encuriosides i alegres com donzelles.


Dem-nos les mans, com quan érem minyons,
si avui som nou, demà serem molts més,
doncs no té preu, no hi ha prou milions...
per un instant, sense pors ni revés.
Gaudim companys d’aquesta caminada,
que el temps no torna, passa...a la callada.


21 de maig del 2012