Baixant del
rost, vora del camí,
 |
| Camí de Vallromanes, un ametller florit |
 |
| Una altra foto |
un arbre
perfuma el nostre pas
amb flors,
acabades de florir,
que
encoratgen el nostre tris-tras
per la vida
i el seu incert destí.
Ahir no hi
eren, sembla dir-nos,
demà no ho
sé, potser es pansiran...
però avui
deixeu-me redimir-vos
de tristors,
ara, aquest instant,
d'esperança i joia omplir-vos.
Sí, com la cosa més certa i vera
afirmo que
és l’hivern qui s’allunya,
i us anuncio:
ve la primavera!,
el mateix passarà amb Catalunya
si de les
cadenes s’allibera.
Tris-tras :
caminar seguit vers un lloc determinat.
Aquesta vegada t'ha sortit molt romàntic. No sé si és per l'ametller florit o per la voluntària que ens va fer la foto...!
ResponEliminaBé, tant se val. Com sempre, t'ha brollat la inspitació.
Joan