De can Ruti a Alella

Encara ressonen les bombardes,

llençades als murs de Barcelona,

Des can Ruti i la plana de Barcelona al fons

Potser no hi havia tanta boira, però n'hi havia!

per tantes estones molt amargues
per defensar una altra corona...
Sí, gent del món...

Encara ressona la cridòria,

dels espetecs, dels gemecs i crits...

dels catalans que van fer història

tant fossin vius, morts o ferits...

Sí, gent d’Europa...

Encara ressonen les campanes

de les esglésies i la Catedral,

repicant: Senyor!,  ja fa setmanes

que el Duc de Populi ens fa mal...

Sí, gent d’Espanya...

Des d’aquí estant, veig tota la plana,

del riu Besòs fins el Llobregat,

mentre em cau una llàgrima vana,

galtes avall, pel nostre passat...

Sí, Catalunya...

Lleva’t!,  com la boira del matí

allunya’t!, com la nit ho fa del sol,

trist passat no torbis el destí,

ja és hora d’aixecar el nostre vol!

Sí, amics...