Esmorzar de Nadal

Els dillunaires un cop més

Sempre discutint...

Núvols matiners, núvols de pluja,

avui no és el dia, mals companys,  

maleïts sou, espatllar-nos la puja

al Refugi, com fem tots els anys.

Amb pas humit, sortim als afores,

empesos d’aquest desig festiu,

passarem moments, si pot ser hores,

d’amistat, de records i bon caliu.

Sí... cantarem nadales, com infants,

Sí... farem cridòria, com canalla,

Sí... beurem bon vi, com fan els grans,

Sí... brindarem  fort , això no falla,

pel nostre país, donant-nos les mans.

Cantarem el Cant de la Senyera,

envermellits els ulls pel sentir

un cop més, sense cap altera,

pel record dels que no són aquí.

Us recitaré una nadala...

I des d’aquí estant, damunt la plana,

cridem ben fort, gent d’aquest rodal !

oïu-nos bé, aquesta colla sana

us desitja un molt Bon Nadal !

La música que no falti

No entenc que diu aquí, caram!

Això s'anima

És el vi o la son ?

Amics per sempre

Un nou benvingut

Si ningú et fa cas...

L'Enric té les orelles tapades!

Això desbarra.

Tinc mal de panxa

Ha pres la pastilla?, no serà perillós?

Els tres tenors.

Boquetes de pinyó.

Això ho animo amb unes "boleries" i palmes.

Els tinc així de ??

 Ara sí que afinem....

                        Fins l'any que ve

Disculpeu-los, estan beguts! La càmara està a l'altre costat.!