parlem una mica de tot,
així totes les setmanes
amb algun gran estirabot.
El Barça molt sovinteja,
però avui faig un ferm vot ,
malgrat hi ha molta enveja,
del tema no diré ni mot.
(No parlaré res del Barça)
ni acudits dolents del Lepe,
( diuen que fem teatre, farsa)
(ni d’aquest joc brut d’en Pepe).
Parlaré de la natura,
dels camins, dels rius, com el Ter,
( ha estat una lliga dura) ,
(hem guanyat al gran Manchester!).
Però de futbol res de res,
ho prometo, us ho juro,
( sabeu que n’hem fet tres!)
( bé val copa i un bon puro!)
Quan som lluny del món neci,
a la natura tot brilla,
(quin gol el del petit Messi!),
( i que me’n dieu del de Villa).
Quan veig una papallona,
l’ànim m’eleva, m’exalta,
( Pedro fa gol i t’acollona),
(Pel Madrid cop a la galta).
La meva paraula és llei,
avui no parlo de futbol,
(això va passar a Wembley)
(ni d’en Mourinho quin mussol !).
Barcelona 3 – Manchester 1, Champions 2011
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaI com va dir en Piqué: Nosaltres ni ens droguem, ni ens tirem, ni comprem àrbitres... nosaltres juguem a futbol!
ResponEliminaI jo afegeixo: I QUIN FUTBOL! i no com en Mourinho, que per fer-ho va haver de pagar als àrbitres i posar cara de mussol!
Pobre xicot, que trist deu ser patir barcelonitis totes les hores del dia i tots els dies de la seva vida... no deixarà mai de ser el traductor d'un gran entrenador i senyor (no com ell) Bobby Robson.
Que be estem sota el cirerer, i a l`ombra de Vallromanes, si això es guerra que ni vingui pas la pau oi?
ResponElimina