Nosaltres sí
que arribem caminant,
altres
parlen, fan servir la boqueta,
la caminada,
no serà un cop de bragueta?...
ja que a Vallromanes
vénen al volant...
 |
| Tots plegats: Hurra pels dillunaires |
Expliquen; Hem fet
els Tres Monestirs...,
Sant Cugat, Sant Llorenç i Montserrat.
Tot plegat,
ens sembla un disbarat,
fet a cops,
a cops de traguets d’anís.
El cert
és..., que estan baldats;
mal de
genolls i cruixits,
com quan hom
passa les nits,
al llit,
fent l’amor a sotracs.
Els indicis
són iguals,
bosses als
ulls, fan ulleres,
estan
esgotat com feres,
propi de “farres”
bestials.
Sobre la
senyera juren que sí,
els creiem,
ja que és paraula d’amic,
és la ruta,
i no per cap embolic,
l’han feta, amb esforç , sens defallir.
Felicitats.
 |
| Davant de Santa Anna, prometem que l'any que ve ens apuntem a la caminada. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada