La ruta dels Tres Monestirs

En Francesc (suposo que amb bona intenció) ens va enredar amb en Joan Soriano, en Ciscu Ballesta i a mi a fer la ruta dels 3 Monestirs (Sant Cugat, Sant Llorenç del Munt i Santa Maria de Montserrat). De moment ens vàrem inscriure a la web de la ruta (http://tresmonestirs.wordpress.com/) i ens van tocar els números d’inscripció 145, 147, 149 i 180.

Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora ho aconseguirem

 La logística que varem utilitzar va ser deixar, el dissabte, un cotxe a l’aparcament del cremallera de Monistrol per fer la tornada, i el diumenge aniríem fins  Sant Cugat del Vallès amb un altre cotxe. I ja ens tens... a ¾ de 5 de la matinada de diumenge a la Plaça dels Cavallets per tal de començar l’aventura. Vam arribar a Sant Cugat i ens vàrem dirigir al Monestir per avisar que ja hi érem i que ens donessin els papers per fer la ruta i la documentació de la mateixa. Tot molt ben organitzat i a 2/4 i 5 minuts de 6 començàvem a caminar.

Guaita!, si sant Llorenç no és pas tan lluny...

Molt bé la logística de la ruta, controls per posar segells (algun de sorpresa), i força avituallament... cafès,  batuts de xocolata, tes, pastisseria diversa, aigua, llimonades, taronjades, fruits secs, vi, vi dolç, cerveses, begudes de cola... i per esmorzar, a Matadepera, un entrepà de botifarra.

Sabeu a quina hora passa l'autobús cap a la Mola?

 Ja érem al peu de la Mola... quina botifarra ens quedava a part de la que havíem esmorzat. Pujada pel camí dels Monjos, paisatge fantàstic i ja dúiem 25 quilòmetres a les cames, control i a continuar cap a la Cova del Drac.

Cisco, no li miris el culet a la nena i mira a la càmara !

 Una baixada complicadíssima... una caiguda de cara i 3 deixades de cul i fins el control de la Torre de l’Àngel, pujada sostinguda de 5 quilòmetres (i perdoneu... i uns collons!) i dinar a la Torre de l’Obac, un altre entrepà de bull negre i a continuar... Vacarisses (control), Monistrol (control) i pujada pel camí dels 3 quarts (que l’indicador diu una hora i 10 minuts, o sigui ¾ de pagès) i  acabar de rebentar les cames (ja dúiem 50 quilòmetres), forces desnivells, graons de diferents alçades que t’acabaven de matar i començar a sentir les campanes del Monestir de Montserrat (pensant interiorment...  ja toquen a morts!)... 

Xupat anar fins Montserrat

Arribada al Monestir de Montserrat, últim segellat del carnet de la ruta, coca amb xocolata, begudes, visita per part d’en Francesc i en Joan a  la Moreneta i baixada amb el cremallera fins a Monistrol. Com que a les 7 tanquen les taquilles i la noia que hi havia ja no em va voler vendre els bitllets (tot i que va ser amable), li vaig preguntar si ens sortia més a compte el descompte del carnet del amics de Montserrat o el de federat. Em va dir que el primer, però que l’havia de treure a la màquina automàtica... i com li dic que tinc el carnet? Jo t’ho faig, però tu no ho facis (em va dir) i ens va treure el bitllet senzill de nen... i com a nens, tornada a buscar els cotxes i cap a casa amb una experiència molt dura, però molt gratificant. Ja ho hem fet, però... hi tornarem? 53 quilòmetres de ruta, 2312 metres de desnivell positiu i 1680 de negatiu... tota una bona botifarra.

10 de març de 2013.

En Joan Anton ha fet 53 quilòmetres a peu coix!! Record Guiness

Pere!, la mirada perduda és pel cansament o mires a la veïna?

Quantes punxes