La Fageda d'en Jordà i els volcans



Sant Miquel Sacot

Terra roja, color sang,

terra negra, color fum,

quan plou lliscosa com fang,

quan tremola fa zum-zum,

terra d’aigua i  volcans,

país d’artistes i sants.

Garrotxa, t’has fet amb foc,

de violència ferida,

i per un gegantí toc,

sorgeix santa Margarida

d’un esclat t’has fet volcà,

als peus del riu Fluvià...

I del ventre de la Terra,

la fúria no s’ha acabat,

esclata amb força el Cruscat,

mentre s’esquerda la serra,

obrint-se pas Montsacopa,
capdavanter de la tropa.

La Fageda d'en Jordà

Però s’acaba el soroll,

el foc torna a la cleda,

neix l’herba, després matoll,

finalment una fageda,

els ocells tornen d’ enllà,

vida i música d’en Jordà,

D’això fa temps, és història

Ho explica el riu, el Fluvià...

no perdéssim la memòria

per  tot allò que  passà,

d’uns fets, que cent mil anys fa...

 

Esmorzant a Sant Miquel Sacot

Volcà de Santa Margarida

Santa Margarida

Graveres del Croscat