Des de la font de Sant Mateu

 

Dalt del mur, sobre les pedres,

tot és sòlid, tot és fort,

Des de la bassa de la font de Sant Mateu

no és fràgil, com les hedres,
ni canviant, com la sort.

Així pensa el poderós,

com també fa l’egoista,
cal ser curt i rancorós,
de la vida ser-ne autista.
 

Aquest no és el nostre cas,

som gent sana, gent amiga,
cadascú és soldat ras
i caminem sens fatiga.
 

Des de dalt estant fem rialla,         

som com aigua, som com vent,
no cerquem or ni medalla,       
i fem salut de cos i ment.
 

I quan ve un moment fotut,

mussitem el virolai...,                   (1)
colgant tristors al taüt,
i alçant els ulls sens desmai.

 

 (1) Al Turó d’en Lledó, entre el Maresme i el Vallès, cantàrem el virolai.