Aquests
camins tan coneguts,
 |
| Prop de Can Gurguí |
aquests amics del dilluns,
aquests
colors verds i bruns,
alcen els
cors ajaguts...
Aquesta font
ran del camí,
aquest
sender de l’obaga,
aquest silenci
que apaga
el desencís
de l’ahir.
Avui mancaven
amics...,
doncs que
tornin aviat!,
que si no,
no fem debat
ni cap
gresca ni acudits!
Als amics que no han vingut, Joan,
Pere i en Marià
I jo des d'Almuñecar (Granada) us recordo i entro al blog... però pel que veig si no hi som els 'dinamitzadors', no hi ha gresca important. Ja us explicaré el què ens ha passat a la Rosa Maria i a mi, però l'odi en contra dels catalans està molt viu... hem de fotre el camp molt ràpid d'aquest estat, que té llocs molt bonics, però que està creant una catalanofòbia molt important, podem inclús (un cop independents si ho aconseguim) arribar a ser molt mals veïns.
ResponEliminaQuina patxoca que feu, punyeteros, i jo a casa menjant "papilles"..., però dilluns vinent ja espero tornar a "dillunejar" amb vosaltres.
ResponEliminaJoan