Com que no estic inspirat aprofito una poesia que vaig fer un altre cop que s'ajusta aquemoment.
COM CRIATURES
A mig camí,
entre l’infant i el vell,
quan ja hem
deixat ben lluny la joventut,
quan cau el
pèl, s’aclivella la pell,
quan som
gent gran, lluny de la senectut,
hi ha un
petit canvi dins el nostre cervell.
Som com els nens;
també ens cauen les dents,
la dona ens
renya; què feu a la muntanya?,
no us embruteu...,
vigileu els pendents...,
i no fumeu, no
aneu amb gent estranya...,
no arribeu
tard..., compte amb els accidents...
Veieu-nos si
no, som com criatures...,
quan som al
parc, juguem als gronxadors,
amb la sorra
fem ninots i escultures,
quan fem pipí, anem de dos en dos.
Preneu
nota..., generacions futures!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada