Ens hem assabentat de la mort d'una persona molt estimada al Masnou, en Josep Vendrell i Torres. Qui l'hagi conegut recentment el recordarà com a Jutge de Pau, qui el conegués d'antic sabria del seu ofici de manyà, quantes panys i portes haurà obert i que ens han tret d'un sotrac. Com a professional del ferro també havia fet treballs de forja i en són testimonis alguns objectes de l'església de Sant Pere.
Ja d'un temps més reculat trobarem en ell un neguit religiós que el va portar a ingressar-se a la cartoixa de Montalegre. Aquesta inquietud religiosa la menat tota la vida. També senyalem els seus temps de joventut d'escolta i la seva sensibilitat poètica.
Josep Vendrell gran amic i patriota descansa en pau.
Ja d'un temps més reculat trobarem en ell un neguit religiós que el va portar a ingressar-se a la cartoixa de Montalegre. Aquesta inquietud religiosa la menat tota la vida. També senyalem els seus temps de joventut d'escolta i la seva sensibilitat poètica.
Josep Vendrell gran amic i patriota descansa en pau.
IN MEMÒRIAM
DE JOSEP VENDRELL I TORRES
La campana
de Sant Pere
toca trista,
sona a mort,
recita un
miserere
per l’amic,
pare i consort.
Nang!,
repica un cop més,
nang!, amb
rítmica cadència
nang!,
comiat pel qui no hi és,
nang!, estimada
absència.
Nang!...,
Ens recorda
el seu batall
el so nítid
d’una enclusa,
quan el
rítmic cop de mall
dona forma,
adés confusa,
quan es
forja el dur metall.
Nang!...,
Josep ets forjador
de mena;
d’una
família molt estimada,
d’amics que
no els gires l’esquena,
de concòrdies
per qui vol empara,
de vincles
vilatans sens tara,
que gran és
la nostra pena!
Gràcies.
Ara enfiles
el camí etern,
en silenci
sense dir res...
però amb
esperit i pas ferm,
practica doncs
l’ofici après,
de manyà,
obrint panys al cel
per entrar-hi tot cristià fidel.
El Masnou 19
de novembre del 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada